‘Alimento para mastines’, de Javier Sahuquillo | Ressenya

L’historiador, dramaturg i director escènic Javier Sahuquillo (València, 1982) va escriure ‘Alimento para mastines’ en 2013, mentre estudiava a la RESAD, dins de l’assignatura Prácticas de Escritura Dramática II, impartida per Yolanda Pallín. Junt amb els seus companys, se li va plantejar el repte d’inspirar-se en la trilogia d’Èsquil, l’Orestíada, per a escriure una nova obra teatral. D’entre les diverses versions visitades durant el procés, Sahuquillo va sentir-se especialment influenciat per la d’Eugene O’Neill, Mourning becomes Electra (A Electra le sienta bien el luto, 1931), ambientada en la Nova Anglaterra de 1865, després de la Guerra de Secessió dels Estats Units.

Tres anys després de la seua creació, Alimento para mastines seria guardonada amb el Premi Leopoldo Alas Mínguez (LAM) per a textos teatrals LGTB, convocat per la Fundació SGAE. En 2017 va rebre el Premi de la Crítica Literària Valenciana, en la modalitat de Literatura Dramàtica.

Amb aquesta peça, Javier Sahuquillo ens enfronta als nostres impulsos irreconciliables i a les eternes dicotomies mai resoltes. Ens recorda que en cadascun de nosaltres, enfrontats a l’essencial, habiten un traïdor i un heroi. (Yolanda Pallín).

Javier Sahuquillo

En esta obra, plena d’anacronies, on mitologia i història conformen l’amalgama d’una ficció de connotacions clàssiques naturalment inserides en fets d’un altre temps, Sahuquillo pren la figura d’Orestes per a tractar —en sis escenes— diverses qüestions que arriben intactes al segle XXI: la traïció, la mort, la memòria, els valors, la virtut, la purificació de l’ànima (o consciència), la sensualitat, la bogeria, la mentida, l’homofòbia, el masclisme, la diferència de classes, l’amor romàntic, la cerca d’un mateix, el desig de transcendir, o la falta d’herois.

Alimento para mastines situa a l’heroi grec a pocs dies de la batalla de Gettysburg, el combat més cruent de la guerra civil estatunidenca, lliurat en 1863. Orestes Morgan, home del Sud, és capità de l’exèrcit confederat. El Parnàs, ací, podria ser un camp d’acció bèl·lica; el rei Estrofi, el general Robert E. Lee; Apol·lo, qui envia a Orestes de volta a casa a emprendre la seua venjança, se’ns presenta ara com un adolescent tamboriner que s’erigeix com el “diablo rojo”; l’amant de Clitemnestra, Egist, com un esclau afroamericà; i les eumènides, com un cor d’espectres militars. Un mite homèric al bell mig de la Guerra de Secessió, amb una banda sonora purament folk. A falta d’algun component, en aquesta orgia dramàtica també hi podem llegir referències a la Bíblia (Edith i Lot o Caín i Abel), al mite de la caverna, a Èdip, al rei Artús i a Excàlibur, o fins i tot, a Lo que el viento se llevó.

El 8 de noviembre de 1900 nacerá Margaret Mitchell y el 30 de junio de 1936 publicará su novela ‘Lo que el viento se llevó’. Y esa novela la inmortalizará un invento llamado cinematógrafo y la convertirá en leyenda. Y ese Sur de esclavistas mezquinos, desalmados y crueles desaparecerá para ofrecer un panorama en el que beldades sureñas y sus galanes se enseñoreaban sobre viejos y bonachones sirvientes negros que llevaban su servidumbre con la mejor de los humores. La descripción que allí se hará de la batalla de Atlanta y el expolio de la plantación de Tara enfatizarán el relato de la valentía sudista y de que la guerra se perdió tras una lucha no del todo justa. Y entonces, solo entonces, habremos ganado la guerra, vaticina el general Lee, setanta anys abans, mentre pren llimonada al seu terrat de Vicksburg.

Al marge de salts temporals, auguris i llegendes, l’autor presenta amb aquest text el que serà un tema recurrent en la seua trajectòria: els amors impossibles, el fracàs de l’amor o la pèrdua de l’ideal romàntic. S’inicia ací amb una història sobre l’engany a l’enamorat, la fàcil traïció a l’innocent desarmat, la decepció de l’ingenu. M’obsessiona l’amor com a manera de morir, escriu ell mateix.

Si vols que esta obra forme part de la teua biblioteca i reivindicar amb nosaltres que “el teatre també es llig” entra ací.