‘La cantant mig calba’, de Rocío Chico

Gènere: Teatre
Tema: L’absurd
Inspiració: Phoebe Buffay (Friends)
Proposa: Lina Vila, Il·lustradora
Autora del text: Rocío Chico
Traducció al valencià: Isabel Martí
Títol de l’obra: La cantant mig calba

La cantant mig calba

(Una habitació buida, buida de persones, clar, perquè l’habitació està feta una porqueria. Botelles tirades, revistes, alguna planta amb més fulles en terra que en la tija, roba arrugada, un sofà en mig de tot i, en el sofà, el quadre. Eixe monstre de la no natura, eixe Frankenstein dels quadres, eixa cosa que només una ment desgavellada podria haver creat.

El marc és lleig, però és que el que hi ha dins… El que hi ha dins fa vergonya fins i tot de descriure-ho. Un fons amb cortines marrons —per dir-ho d’alguna forma— i, de plat principal, una nina; però és que la nina no està pintada, la nina s’està eixint del quadre com fugint d’ella mateixa. Uns cabells horribles que li comencen a créixer a mig crani, un braç que s’ix del marc, un ull amb quatre pestanyes i l’altre amb una, i eixos llavis… Uns llavis en forma de cor. Seria menester conéixer el cabró pertorbat que va dissenyar la nina.

Algú entra per la porta. Du un paraigües obert i cantusseja. És Phoebe. Escoltem el que ha de dir.)

PHOEBE.- Ho, ho, ho! Bon Nadal! (Agafa una botella de terra i li fa un glop) No t’escandalitzes. És agua beneïda. (Es deixa caure en el sofà) Estic rebentada. Després de fer de Mare Noel sexy, he hagut de fer dos entrevistes en diferents dimensions: una en la quarta dimensió i l’altra en… Bé, ni tan sols sé en quina dimensió va ser l’altra. Qui es pensen que sóc? Una astrònoma? M’estan pagant pels anys llum recorreguts? No. A mi em paguen per cantar.

Mentidera.

PHOEBE.- Qui m’hauria dit a mi que el Flying Free tindria tant d’èxit? T’he dit que he vist a ma mare morta hui? Però era un gat.

Porca.

PHOEBE.- I tot gràcies a tu, amigueta meua (agafa de les galtes a la nina).

No em toques

PHOEBE.- Ei! Tranquil·leta. Creia que les nines no tenien rancúnia ni xocolatines.

No en tinc de xocolatines.

PHOEBE.- Ah, no? I què és açò? (Li trau una xocolatina dels cabells i se la menja) Em donares la teua veu, sí, d’acord. Però la veu no ho és tot. Per triomfar en el món del dance s’ha de tindre alguna cosa més. Cal estar bona.

Jo no et vaig donar la meua veu.

PHOEBE.- O era la teua mà? Estem casades? Bé, és igual. Et vaig prometre que faria triomfar la teua veu. No és el que importa?

Mentidera.

PHOEBE.- Oh, mira: una arna. El meu animal favorit.

Quant?

PHOEBE.- Quant, què?

Quant has guanyat amb la cançó?

PHOEBE.- Sempre he dit que la música dance és salut, perquè balles.

Quant?

PHOEBE.- (Li xiuxiueja a l’orella o al forat que en fa d’orella) 10 milions de xirimoies (La nina li mossega el nas) Ah! Collons, quin mal! Però, què tens ahí? Un metall en la boca?

Hi ha molt de porc per ahí solt.

PHOEBE.- M’has fet sang. (Agafa la botella de la qual ha begut adés i se la tira pel nas. L’aigua fa que rage més sang)

PHOEBE.- És vodka. Fotre! Vols destrossar-me la cara? Amb este nas només podré fer de clown addicte al crack.

Et fots.

(Phoebe va a la nevera i es posa un bistec al nas)

En una de les entrevistes has dit que eres vegetariana.

PHOEBE.- Només sóc vegetariana quan em mira alguna poca cosa. (Es lleva el bistec i li fa un mos mirant a la nina)

Eres una puta farsant.

PHOEBE.- (Torna a posar-se el bistec en el nas, d’on no se l’hauria d’haver llevat mai perquè, fotre, el nas se li unfla per segons. Comença a parlar amb veu de nas) No puc respirar, m’has fotut la veu. Estava a punt de cantar en la festa, de ser l’estrella, tenia pensat baixar del sostre amb un arnés perquè tothom poguera veure les meues bragues de Hello Kitty.

(La nina comença a arrossegar-se amb l’únic braç que té per terra, hòstia, l’hauríeu de veure, és un espectacle lamentable)

EL FLYING FREE ÉS MEU!

(La nina li pega una cabotada a Phoebe en la sofraja, per darrere del genoll. Phoebe cau i, com hui no és el seu dia de sort, es fa mal al cap en caure, es desmaia, desperta unes hores més tard. Té la nina damunt, la pitjor imatge que podries veure acabada d’alçar. Sonen castells de foc de fons)

Escolta, mala pécora: creus que has guanyat, però n’estàs molt equivocada. Els humans sou l’hòstia. Vos penseu que podeu fer-vos la vida més fàcil i què això serà a canvi de res, veritat? Doncs prepara’t, bonica, perquè aquest segle nou et donarà el que vols: textos creats per màquines que vosaltres mateixos heu creat, restaurants on no hi ha cambrers, botigues on no hi ha ningú rere el taulell, aplicacions creades pels humans beneficiant partits polítics que estan contra els drets humans… Vols que continue? Tindreu tanta informació que ja no sabreu si la terra és plana o la neu és suro. Hi haurà aplicacions que podran imitar la veu de cantants i cantar el que siga. Saps què significa? Que ja no necessitaran la teua veu, la meua veu. Estàveu tan cecs escalant que no s’heu adonat que no hi havia sòl baix vostre i seguíreu escalant més i més. Però, compte, perquè en el moment en què algú mire cap a baix, serà com als dibuixos animats. Així que gaudeix de l’efecte 2000.

When the stars begin to shine
It’s the time to feel the melody
New sensations you will find
in the DJ’s factory
Just let your mind be free
DJ’s technology
Sound, flash and energy
In the DJ’s factory
Flying free, feel the ecstasy