Aitor Rei estrena ‘Frankenstein-04155’ a València

El 24 de juliol de 2013 es va produir un tràgic accident a Galícia. Un tren Alvia S-730, amb eixida des de l’estació madrilenya de Chamartín, va descarrilar en la corba «A Grandeira» d’Angrois a pocs quilòmetres de la seua destinació, l’estació de Santiago de Compostel·la. Dels 218 passatgers a bord, 81 van perdre la vida i 144 van resultar ferits. El cas es va tancar sense massa recerques, culpant al maquinista. Malgrat els nombrosos recursos que ha presentat la Plataforma Víctimas Alvia 04155, el jutge Lago Louro es nega a reobrir-lo apel·lant al primer informe sobre simulació dinàmica del Centro de Investigación en Tecnologías Ferroviarias (CITEF), presentat per José Manuel Lamela, el tercer perit judicial.

Entre tots aquells que ens preguntem què oculten i a qui intenten protegir, hi ha un actor, director d’escena, guionista i cineasta gallec, anomenat Aitor Rei (Ourense, 1980), el qual ha volgut anar més enllà. Des de la seua productora, Boneca Lareta, va emprendre en 2015 la vertiginosa labor de documentar els caps per lligar d’aquest procés i mostrar al públic la veritat no oficial sobre el major accident de tren dels últims temps. D’aquesta iniciativa va nàixer el llargmetratge documental Frankenstein-04155, que s’estrenarà a València el pròxim 26 de febrer.

Aitor Rei

Per què Frankenstein-04155?

Era el nom amb el qual en l’argot ferroviari es coneixia al tren S-730 que va descarrilar en la corba d’Angrois. Citant paraules textuals d’un exdirectiu de Renfe, «se li va posar eixe malnom entre el personal ferroviari perquè, com l’engendre de la pel·lícula Frankenstein, estava construït a trossos o retalls d’un altre producte, el tren S-730 al qual se li incorporen dos furgons generadors anomenats CET…». El 04155 és el número de servei que realitzava aquell tren el dia de la tragèdia.

Encara que supose que comptaves amb això, quines traves t’has trobat durant el rodatge del documental?

Les traves han sigut moltes i variades, ja que per darrere molta gent t’explica la quantitat de nyaps, negligències i corrupteles, però després no s’atreveixen a parlar perquè tenen por de perdre el seu treball. La no col·laboració de les empreses públiques Renfe i Adif, que semblen més preocupades pels negocis que per la vida de les persones, i perquè una cosa així no torne a ocórrer. També pressions de l’estil “aniran a per tu”, silenci mediàtic a les víctimes, pressions des d’organismes públics a mitjans de comunicació perquè no es parle del tema ni del documental, una instrucció judicial amb més de 20.000 fulls on un percentatge molt elevat de documentació sembla estar ficat més per a saturar els jutjats que per a esclarir la veritat …

Quina postura ha tingut la Plataforma Víctimas Alvia 04155 davant aquest projecte?

De col·laboració i suport total al projecte, i d’una encomiable lluita per la recerca de la veritat i per honrar la memòria dels seus morts.

Què suposa per a vosaltres estrenar el documental a València sent coneixedors de la tragèdia patida en l’accident de metro el 3 de juliol de 2006? Heu tingut contacte també amb l’associació?

València és un lloc molt especial, sobretot per a la Plataforma de Víctimas Alvia, ja que la seua lluita és molt similar a la de l’Associació de Víctimes del Metro, que també participen en Frankenstein 04155 a través de la seua representant, Beatriz Garrote.

Estàs al corrent d’iniciatives similars a la teua com l’obra de teatre Zero Responsables o la sèrie documental de la productora Barret Films ací a València?

Sí, hem vist la sèrie i hem tingut contacte amb la gent de Barret Films, qui, a més, van cedir-nos algunes imatges d’arxiu i van col·laborar amb nosaltres. No he tingut el gust de veure l’obra de teatre que esmentes.

Quin paper juga la cultura en aquests casos?

A través  del cinema, la nostra intenció és acostar aquesta història als espectadors, dirigint-nos al seu cervell i no a les seues vísceres. Tractem que la gent traga les seues pròpies conclusions en base a unes dades i uns fets. El nostre objectiu és crear un debat en la societat, amb la finalitat que tragèdies com la de l’Alvia o la del Metro de València no tornen a succeir.

Creus que, com al nostre cas, és necessari un canvi de Govern a Galícia per a reobrir el cas?

Pense que sí, però la diferència entre l’Alvia i el Metro és que en la tragèdia d’Angrois tant PP com PSOE són tots dos partícips del “nyap” i voten en contra de les comissions d’investigació a l’uníson. En el cas del Metro, com el responsable polític és el PP, el PSOE aprofita la conjuntura i demana comissions d’investigació i dóna suport; al contrari del que fa amb el cas Alvia a Galícia i al parlament espanyol. Per tant, en aquest cas les víctimes de l’Alvia crec que ho tenen molt més cru.

Has investigat sobre altres accidents similars? Per què mai es reconeix la responsabilitat política?

Tan en profunditat com aquest i amb tanta dedicació, no. No es reconeix la responsabilitat política perquè el tros de pastís és tan gran i dóna per a repartir entre tants que és millor mirar per a un altre costat…

Quins noms i cognoms escoltarem en Frankenstein-04155?

Molts i variats. Anime a la gent a que vinga el divendres, 26 de febrer, al Cinema Aragó. Puc garantir-vos que els protagonistes d’aquesta història no deixen ningú indiferent.

Qui s’ha negat a participar o col·laborar en el documental?

Pepe Blanco, Ana Pastor Julián, els presidents de Renfe, Adif i Ineco… Però tenim les hemeroteques i videoteques, i cadascun és esclau de les seues paraules.

S’ha intentat comprar la conformitat dels familiars de les víctimes?

El dia que s’estrenava Frankenstein 04155 en 60 Seminci, el fiscal va duplicar les indemnitzacions que venia demanant per a les víctimes…

Per què eixe Frankenstein va eixir de Chamartín si no estava en bones condicions? Era o no era d’alta velocitat?

Perquè Espanya és un país bananer i els interessos econòmics, polítics i comercials estan per damunt de la vida de les persones.

Afán de Plan © 2016