Cultura confinada: Ona Nua

Al llarg d’aquests dies de confinament forçós, diferents professionals del sector cultural valencià compartiran amb nosaltres les seues reflexions. Plantegem aquest exercici amb la finalitat d’acompanyar-nos mútuament, compartir idees i preocupacions, i fer més visible la situació en què ens trobem totes les persones que treballem generant o difonent cultura.

JOSEP PÉREZ / ONA NUA (Músic, compositor, productor i secretari del SIMUV):

Una situació com aquesta del Coronavirus obri molts melons que normalment mai trobem el moment d’obrir. En este cas és el meló de les ajudes públiques. Moltes companyes i companys (i companyies, perquè no) estan asfixiades perquè els han suspès els bolos imminents i no tan imminents. Arribem a suspensions fins al mes de maig o més encara.

Collage: Femmella

Les ajudes públiques professionals anuals les donen a artistes què són autònomes, que tenen una companyia i para de comptar. Molts no saben que, segons la llei actual (1435/85), un artista no pot ser autònom (pot ser-ho en epígrafs no artístics, feta la llei feta la trampa). La flagrant contradicció es repeteix any rere any sense que cap institució reaccione i solvente aquesta situació que ens asfixia o, directament, ens supera ja. Estem farts que ningú ens escolte.

No, l’actual direcció cultural valenciana tampoc ha reaccionat a aquesta burla legal, malgrat que ho hem denunciat reiteradament per diferents canals.

Ara es presenta la situació (encara incipient) de que tots els sectors afectats per la paralització de les tasques públiques pel virus estan reclamant ajudes econòmiques que suavitzen el forat incalculable que totes estes anul·lacions van a provocar.

No sabem quins seran els plans d’ajudes. Des de la Conselleria ens han dit que pròximament hi haurà una reunió amb la MECUV (mesa de debat on conflueixen totes les organitzacions musicals) per a debatre quin tipus d’ajudes es ficaran en marxa.

Les companyies amb un CIF (o contractes previs) tindran més o menys sort a l’hora de justificar els bolos que tenien compromesos. La resta del sector musical, als que (amb sort) ens donen d’alta com marca la llei, i aquells que ni tan sols tenen la sort de ser donats d’alta (que són la grandíssima majoria dels músics), ens vorem en una situació encara més precària que a la que ja estem diàriament acostumats.

Com articularà la Conselleria o el govern central la justificació d’aquests bolos suspesos? Amb mails? Amb whatsapps? Amb cartells amb la data i la franja de “anul·lat”? Què serà vàlid burocràticament per a poder rebre estes suposades ajudes?

Ho llance ací avançant una situació d’incertesa legal, obrint el meló de la nostra situació vulnerada dia rere dia, per a que s’entenga que no sols els artistes no sumem cotització ni dies per a la jubilació, sinó que, davant d’unes necessàries ajudes públiques cal articular nous mètodes (més enllà del CIF i l’autònom fictici) per poder salvar-nos mínimament d’aquesta situació excepcional.

Desitgem que aquells governs declaradament “amics de la cultura” ho demostren d’una per totes.

Estarem esperant.