Cultura confinada: Iolanda Muñoz Viñoles

Al llarg d’aquests dies de confinament forçós, diferents professionals del sector cultural valencià compartiran amb nosaltres les seues reflexions. Plantegem aquest exercici amb la finalitat d’acompanyar-nos mútuament, compartir idees i preocupacions, i fer més visible la situació en què ens trobem totes les persones que treballem generant o difonent cultura.

IOLANDA MUÑOZ VIÑOLES (Actriu i presidenta de l’AAPV):

Hola, Vanessa!

Espere que estigues portant bé este confinament. Supose que millor que altres, almenys en el nostre sector sabem gestionar el temps “lliure”, el temps sense horari. Jo estic aprofitant per a fer un munt de coses pendents.

A nivell personal, ara que encara no estem patint les conseqüències econòmicament —ja vindran—, tinc temps exclusiu per a mi mateixa, per a dedicar-me a pensar, endreçar-me per fora i per dins, reubicar-me, construir una nova manera de fer les coses. Estem convidats a la “cremà” d’esta falla que tenim muntada, a nivell global, social, personal i íntim. Així és com estic vivint este confinament.

Collage: Femmella

Ara bé, com a presidenta de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians podria dir-te que estic preocupada, però tampoc t’ho diré… D’alguna manera, aquesta crisi serà devastadora per al sector cultural, sí, i posarà de manifest quina és la postura política i social front la cultura. Els professionals que treballem en ella, crec que encara no som conscients de si el nostre treball està ben considerat o no. A Espanya, i a València en concret, arrosseguem una falta d’estima cap a la cultura històrica. A altres països de la Unió Europea les mesures econòmiques també han arribat al sector cultural… En especial, les arts escèniques, per tractar-se d’arts vives, seran les més perjudicades. La cultura que no consumisques hui ja no la consumiràs, perquè era només per a hui. Un cotxe, una samarreta…, fins i tot un tall de cabell te’l podràs fer quan tot açò acabe. De fet, serà complicat trobar torn a la perruqueria! Estaran els teatres i els museus plens de gom a gom també? Voldria dir que érem necessaris, que som necessaris. Si no és així, si tornem i això no passa, què voldrà dir? Bé, també podria ser que només interessem a una minoria…

Des de l’AAPV hem elaborat un document per a conselleria i per al ministeri, al qual demanem mesures econòmiques. Molts companys estan preocupats, a més, perquè s’està cancel·lant tot fins al mes de juny. Són tres mesos de feina. Les companyies de teatre no van a aguantar, algunes de les que estan ara parades ja vorem si poden tornar després. Som un gremi lluitador, però estem tan acostumats a que hi haja poca feina que esta sensació de buidor no ens ve de noves.

Bé, guapa, si necessites alguna cosa més, dis-m’ho. Ara tinc temps.

Besets,

Iolanda.