Melibeas: poesia, amistat i resistència

El quatre de març de dos mil setze, La Cochera de Correoviejo a València, va acollir la presentació del llibre “Box 1: historia del corazón que sembró una galaxia en un cuerpo eléctrico”, creat a sis mans per Paula Elena Ramos, Cristina Bonora i Teresa Juan en benefici de la investigació sobre el ‘bloqueig de branca’ o bloqueig auriculoventricular de Tercer Grau (mort sobtada) en joves, i en el que una de les autores explica en primera persona la seua experiència com a supervivent d’aquesta alteració. Conten que va ser una trobada «plena de sensibilitat i germanor», la llavor que donaria pas a moltes més.

Aquestes tres professionals de les arts escèniques, la il·lustració, el disseny gràfic, la fotografia i la gestió cultural van plantejar-se organitzar una sèrie de reunions íntimes entorn de la poesia, on cada dijous els assistents pogueren llegir-se versos els uns als altres, compartir impressions i parlar sobre diferents autors i autores, amb l’única finalitat d’escoltar. En eixe moment naixien “los Jueves de Poesía”.

La primera vetlada, el vint-i-sis de maig de dos mil setze, li la van dedicar al poeta social bilbaí Blas de Otero; la següent, ja al mes de juny, a Rosalía de Castro. Dues primeres proves de foc, a mode d’experiment, que van tindre una bona acollida. «Tenint en compte la resposta de la gent i la nostra obstinació per resignificar l’espai incidint en la cultura a xicoteta escala, a escala humana, decidírem començar de forma seriosa, al dos mil dèsset, un cicle dissenyat perquè durara sis mesos, de gener a juny, en el qual s’alternaren autors i autores», ens expliquen.

Paula Elena i Teresa Juan van recuperar aleshores el nom de Melibeas, obrint el nucli a Cristina Bonora i, posteriorment, a Cristina Llamedo; el cicle va créixer i, paral·lelament, va sorgir la idea de convocar alguna ‘Velada Extraordinaria’ on es pugueren llegir fins i tot obres pròpies. Actualment, ja han completat tres cicles llegint conjuntament a Federico García Lorca, Anaïs Nin, Oliverio Girondo, Alfonsina Storni, Walt Whitman, a les dones de la Generació Beat i la del 27, Charles Bukowski, Emily Dickinson, Miguel Hernández, Alejandra Pizarnik, Nicanor Parra, e. e. cummings, Sylvia Plath, Leopoldo María Panero, Wisława Szymborska, alguns poemes valencians i alguns haikus.

«Les persones que vénen i participen són diverses. Algunes ens han enviat àudios o vídeos recitant els seus poemes favorits des de diferents parts del món», asseguren. «Les vetlades són universals i gratuïtes; qualsevol pot accedir a elles. Es pot llegir o no llegir, pots vindre únicament a escoltar. El propòsit és crear un lloc de reflexió, com una espècie de microacte».

Seguint el seu gust per les reunions xicotetes, properes i personalitzades, comencen a tramar algunes vetlades secretes, i gràcies al seu vincle personal amb Rafa Solaz (Librería Anticuaria Rafa Solaz) i amb Luci Romero (Librería Bartleby) acaben realitzant-se. «Hem decidit crear la Brigada Lírica, que és al seu torn la impulsora d’aquesta nova ramificació: la vetlada secreta». I afegeixen: «Totes les vetlades secretes tenen lloc en la llibreria de Rafa Solaz, un entorn amb una identitat molt marcada que està en sintonia amb els nostres principis. Per a accedir-hi cal ser convidat, la invitació per tant és personal i intransferible, i amb ella s’atorga un carnet efímer tan sols vàlid per a una nit. Cada vetlada secreta té un tema acordat per la Brigada Lírica i que és comunicat a la llista de convidats. El funcionament és senzill: entrem tots junts, sopem, escoltem música i finalment ens llegim les unes a les altres en un ambient de germanor, de secretisme i de resistència. Aquesta és la nostra forma de dir-li al món que la lentitud és allò del que estem fets i que el deteniment és la bellesa que busquem».

El passat cinc de juliol va ser la primera i no dubten a afirmar que va ser una de les experiències més belles que han viscut.

«Ja hem preparat el següent cicle de poesia per a l’any que ve, i tenim també pensada tant la vetlada extraordinària com la següent vetlada secreta, que serà quan s’acoste el fred. A poc a poc anirem sumant més col·laboradores. Aquesta és una constel·lació xicoteta de molts noms brillants».