El fill que vull tindre

«Com serà el meu fill quan li toque estar ací, on estic jo ara? Quin fill voldrà tindre ell? Quin iaio voldrà que siga jo? Quin pare haguera volgut tindre el meu fill?».

Aquest és un fragment del setè muntatge de la companyia El Pont Flotant, coproduït per Las Naves, que podreu tornar a veure del 6 al 10 de març al Teatre Micalet.

‘El fill que vull tindre’ és una reflexió sobre l’educació, sobre el procés d’aprenentatge, sobre el paper dels pares, dels avis, dels mestres i de totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Un treball sobre el vincles emocionals amb els fills i amb els pares, sobre els conflictes, les alegries i les penes. Sobre el fet de tindre fills hui en dia. Quina educació volem donar-los? Quin sistema educatiu seria el millor? Com eduquem a casa? Quina educació vam rebre nosaltres? Què canviaríem? Què mantindríem sempre? Què està canviant que ja no podem parar? Quina responsabilitat tenen els iaios? Quins espais queden per als xiquets i per als majors? Com podríem conviure millor?

Una proposta d’Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons que parla sobre com projectem en els altres les nostres pors, les nostres mancances o les nostres expectatives. De l’esforç que hem de fer per a comprendre els fills i els nous temps que corren i també de la dificultat per a comprendre a les generacions passades. La peça compta amb la presència de tres generacions en escena que han participat en un Taller Escènic Intergeneracional.