Jo de major vull ser Fermín Jiménez

Ha de ser preciós que componguen una cançó o un poema pensant en tu, però que et facen una obra de teatre vindria a ser l’equivalent líric a que “et posen un pis” —què dic un pis, un àtic!— a la Plaça de la Mare de Déu.

D’eixa mostra d’amor podria parlar-nos l’artista Fermín Jiménez Landa, ja que els seus amics de Pont Flotant li van dedicar una peça al 2013. Jo de major vull ser Fermín Jiménez és una oda als temps morts, a l’avorriment, a viure amb tranquil·litat i bon humor, a prendre’s les coses amb filosofia i creativitat. Del 28 de novembre a l’1 de desembre podreu tornar a veure-la (o descobrir-la) a la Sala Ultramar.

«Jo de major vull ser Fermín Jiménez. Vull estar sempre content i donar tan bon rotllo com ell. Vull prendrem la vida com un joc. Anar tan mal de pasta i dur-ho tan bé com ell. Relativitzar com a norma. Llevar-li pes a tot. Que la vida no pese. Hi ha qui viu per a treballar. Hi ha qui treballa per a viure. I hi ha qui viu, com Fermín Jiménez».

Un càntic a la vida, a gaudir de la vida, dels amics, de la família, de les aficions, de les coses que realment ens omplin. Sobre la necessitat de treballar en la societat actual i la imposició —generalment social— de dedicar més hores a treballar que a qualsevol altra activitat lúdica. De com no parem mai de construir, de generar i de crear quan estem envoltats d’excedents, mal repartits, això sí.

El 29 de novembre hi haurà una funció accesible en llengua de signes.