Paulo Rocha

Del 26 d’abril al 26 de maig, La Filmoteca oferirà un cicle dedicat al cineasta Paulo Rocha, considerat el pare del Novo Cinema Portugués.

Cinc seran les pel·lícules projectades, recentment restaurades, que recorreran tres de les diverses etapes de la seua filmografia. Los verdes años (1963) és la seua primera pel·lícula, un desolador relat de joventut protagonitzat per dos emigrants rurals en un paisatge urbà. Aquesta primera etapa és la més pròxima al realisme, un realisme estilitzat amb ressons d’Antonioni i Pasolini. En ella s’inscriu també Mudar de vida (1966), que narra un trajecte invers a l’anterior: ací el protagonista torna al seu lloc d’origen, a la platja de Foradouro. La pel·lícula combina el relat de ficció amb les imatges quasi documentals del dur treball dels pescadors de la regió, mostrades a través d’una bellíssima fotografia. Rocha va tardar trenta anys a tornar a Foradouro per a filmar la seua tercera pel·lícula: El río de oro (1998), una obra heterodoxa, tocada per forces tel·lúriques i mitològiques.

Entre estes dues etapes se situa La isla de los amores (1982), considerada per Manoel de Oliveira “la pel·lícula més bella del cinema portugués”. Completament allunyada del realisme dels seus primers títols, la seua posada en escena evoluciona cap a la modernitat cinematogràfica basada en la teatralitat i l’artifici. Una pel·lícula operística en la qual els elements mítics i els històrics es donen la mà per a descriure les passions i els duels amorosos de Wenceslau de Moraes, a qui Rocha també retrata en el documental La isla de Moraes (1984).