Radicantes: Morir bien, de Paz Rojo

Radicantes es presenta com a espai d’experimentació, investigació, observació i debat sobre la pràctica performativa. Des dels seus inicis en 2017, a l’IVAM, aposta per visibilitzar i compartir amb els públics els processos de creació, atorgant valor i transcendència als moments en què s’explora una idea.

Situant el cos com a epicentre de l’acció, ideen entorns relacionals allunyats de les convencions teatrals i/o artístiques, dirigint el focus cap a l’experimentació, la pràctica i la reflexió de l’acte creatiu, els mecanismes de producció i d’exposició, proporcionant als artistes convidats i al públic les condicions adequades per a compartir l’acte creatiu en viu. Una exploració oberta sobre la creació, despullada dels seus costums, hàbits i inèrcies, per ser pensada des d’altres angles. Una trobada amb la mirada d’altres cossos.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba. El divendres, 20 de gener de 2023, està programada una conversa entre/amb les tres convidades.

MOSTRES

Oasis of Serenity, de Laura Ramírez: Divendres, 16 de desembre, a les 19:00 hores.

Morir bien, de Paz Rojo: Divendres, 13 de gener, a les 19:00 hores.

Una vez vi un cerebro en un tupper, d’Elena Córdoba: Dissabte, 21 de gener, a les 19:00 hores.

El divendres, 13 de gener, tindrà lloc una mostra de la investigació de Paz Rojo on participarà la violinista i performer Luz Prado juntament amb les participants del laboratori, un grup intergeneracional de persones.

«Amb l’expressió “morir bé” intente comprendre un present sostenible a partir de la pràctica d’un pharmakon: paraula d’origen grec que significa simultàniament verí i antídot. “Morir bé” és, potser, la tragèdia que ens queda per assumir. Estem al final d’aquest món particular. Un fet que, tanmateix, ens obliga a actuar assumint la nostra pròpia contingència i finitud. Entesa així, l’expressió “morir bé” pot ser una pràctica per pensar a llarg termini la continuïtat de les nostres pràctiques, i els sabers que aquestes generen, per tal de concebre juntes una cultura vinculada a allò que està morint, a allò que està envellint, a allò que està acabant, però orientada cap a allò que ve després del segment de temps en què vivim».

Foto: Lo que sea moviéndose así. Paz Rojo, 2011.