Tres

La Mutant acollirà el 14 i 15 de febrer l’estrena absoluta de “Tres”, una particular revisió del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer, dividida en tres parts coreografiades per Ismael Ivo, Rachid Ouramdane i Taiat Dansa.

«La idea és proposar una nova visió contemporània d’aquesta peça tan emblemàtica, que va ser crucial per a les arts visuals però no tant per a la dansa, la coreografia i les arts del moviment —expliquen Inma García i Meritxell Barberá, membres de Taiat Dansa i directores de la peça—. El terme triàdic està relacionat amb el número tres, el més important i dominant segons Schlemmer, qui defensa que en aquest número comença el fet col·lectiu, després de superar-se el jo i el dualisme».

Partint d’aquest punt, tant elles com Ivo i Ouramdane han treballat la proposta que serà interpretada per tres dones ballarines, Cristina Reolid, Diana Huertas i Valentina Staltari, (i no dos homes i una dona com a la peça original) dins d’un espai propi dissenyat per David Orrico. Es tracta d’una esfera blanca de tres metres d’altura a la que el públic accedirà en grups de trenta persones. Es faran tres passes de vint-i-cinc minuts cadascun, com al Ballet Triàdic. Quadrats, triangles, cercles i altres elements propis de la Bauhaus envairan aquesta semiesfera a través de projeccions, jocs de llum i objectes d’escuma. D’aquesta manera les ballarines estaran lliures, sense elements que condicionen les seues accions. El propi vestuari, dissenyat expressament per Estudio Savage, està pensat per a facilitar el moviment de les intèrprets. Totes les danses d’aquesta obra seran portades a l’extrem, quasi a l’extenuació del cos. Al contrari que en l’obra original, Tres dota de protagonisme al moviment i no supedita l’acció de les ballarines a altres circumstàncies.

La proposta en La Mutant es completarà amb la recreació d’un café berlinés al qual es convidarà al públic assistent i on hi estaran presents diversos experts debatent entorn dels moviments avantguardistes en l’època de la Bauhaus i de la seua influència en l’art posterior.

La producció ha comptat amb l’assessorament dramatúrgic de Roberto Fratini, la música original de David Barberá “Caldo” i les videocreacions de Sergi Palau.