Susana Blasco: «Necessitem desconnectar de l’ordinador i fer coses amb les mans»

Susana Blasco és una artista saragossana que ha centrat el seu treball en la il·lustració, el disseny gràfic i el collage. Les seues obres, amb una forta càrrega simbòlica, són un pretext per a experimentar, jugar, barrejar i coquetejar amb l’humor i les dobles lectures. Llicenciada en Empresarials i Publicitat, va decidir completar els seus estudis dins de la branca de l’art i el disseny, i després de passar per diverses agències gràfiques i publicitàries, va obrir al 2007 el seu propi estudi. A l’any següent, gràcies a una beca atorgada per la Diputació Provincial de Saragossa per a ampliar els seus estudis artístics a l’estranger, es va traslladar a Londres, on fins al 2011 va alternar el seu treball com a freelance amb les classes al Central Saint Martins College of Art and Design.

Des de fa tres anys resideix a Bilbao. El seu treball, tant gràfic com artístic, ha estat ressenyat en mitjans especialitzats i ha format part de nombroses exposicions individuals i col·lectives a Los Angeles, Lisboa i arreu del territori espanyol.

El 12 de juny vindrà a València per a impartir un taller de collage a La Seiscuatro de Russafa.

En què consistirà el taller, Susana?

Se suggereix, en línies generals, una aproximació a la tècnica del collage analògic des de l’experimentació, la reflexió i el joc. Es tracta d’un taller molt dinàmic, primordialment pràctic, en el qual es proposaran diversos exercicis, des de diferents suposats, per a obtindre resultats molt diferents entre si. Sobretot es posarà l’accent en com abordar i il·lustrar idees i conceptes utilitzant aquesta tècnica. D’altra banda, es realitzarà un recorregut teòric projectant imatges sobre la història del collage i els principals artistes i moviments que han emprat aquest recurs. L’objectiu principal del taller és descobrir les innombrables possibilitats creatives, formals i estilístiques d’una tècnica aparentment senzilla. I per damunt de tot, passar-ho en gran envoltats de revistes antigues, tisores i cola. No cal tindre experiència ni coneixements previs, qualsevol persona interessada serà benvinguda.

Por què l’has titulat ‘Un fiambre colectivo’?

Dins del taller, entre altres exercicis pràctics, es realitza —mitjançant la tècnica surrealista del cadàver exquisit— un collage col·lectiu que es formalitza en una publicació única titulada “Un fiambre colectivo”. És un collage-llibre quasi infinit amb milers de combinacions possibles, el qual creix i creix en cada taller. Ara per ara, existeix en aquest format com a peça única. És un gaudi embolicar-se amb ell una estona i compondre el teu propi personatge. Però estem maquinant “nous formats”, perquè tots els que no poden assistir als tallers puguen jugar amb ell també.

Qui vulga, com pot inscriure’s?

Enviant un correu a info@laseiscuatro.com o apropant-se directament a La Seiscuatro (Carrer Dénia, 49) els dies previs al taller.

Vas fer aquest mateix taller el passat 14 de maig a Sant Sebastià i, després del teu pas per València, estaràs a Múrcia el 18 de juny. Més dates a la vista?7

Estic preparant un parell de cites en terres gallegues per a juliol, i després de l’estiu aniré a Madrid i Barcelona.

Creus que hi ha una autèntica febre collagera?

Definitivament, sí. Crec que tots i totes necessitem, en algun moment, desconnectar de l’ordinador i sentir que podem fer coses amb les mans. El collage i la cal·ligrafia passen per un excel·lent moment, entre altres causes, gràcies a aquesta necessitat de tornar al treball manual. A més, el collage compta amb l’afegit positiu que no requereix de cap habilitat especial per a obtindre resultats interessants. Sobra amb saber retallar i, això sí, tindre eixa visió especial que connecta imatges, en principi incongruents entre si, per a crear una imatge amb un sentit nou. Eixa “manera de veure” és el que treballem i exercitem al taller.

Quan i per què vas començar tu a treballar amb aquesta tècnica?

Quan vivia a Londres, vaig començar a acumular moltes fotografies antigues que trobava als mercats ambulants, encara sense saber molt bé què anava a fer amb elles. Era una espècie d’impuls rescatador molt fort que sentia i continue sentint. D’altra banda, vaig assistir a una exposició de John Stezaker, a la Whitechapel Gallery, que em va girar del revés. L’endemà, només despertar, vaig sentir la necessitat de començar a treballar amb totes aquelles fotos que acumulava en caixes. I ací continue.

La teua sèrie Antihéroes recull retrats antics intervinguts amb xicotets objectes. Són algunes d’aquestes fotos records familiars? Coneixes la història que hi ha darrere de cada imatge o prefereixes no saber-la?

– En Antihéroes, excepte una de mon pare quan era menut, totes són fotos anònimes. M’interessa reflexionar sobre el temps, l’oblit, els records, la memòria…, però sempre des d’una perspectiva desconnectada, de rescat, de cares desconegudes trobades per atzar. De les històries imaginàries que provoquen, no de les vides reals d’eixes persones oblidades. Poques vegades incloc els meus propis records a l’equació.

Què hi ha de l’aparellament entre l’estètica vintage i el collage?

És obvi que fan bona parella, però crec que no és l’única manera de treballar i que cadascun ha de buscar el material dels seus collages on realment trobe la inspiració, no té perquè ser obligatòriament en revistes antigues.

També és una tècnica molt versàtil per a la denúncia social i/o la ironia, no és cert?

Per descomptat. Al remat, el collage és una tècnica més per a il·lustrar idees, com ara el dibuix o la fotografia. Històricament, alguns dels diferents moviments artístics i anti-artístics que van utilitzar el collage van explotar aquest aspecte transgressor, subversiu i de denúncia social (per exemple, el Dadaisme o el Punk). Hui, lamentablement, està una mica més diluïda aquesta faceta.

Eres més de Martha Rosler o de Hannah Höch?

De Hannah Höch.

I a València, qui t’interessa artísticament?

Seguisc molt de prop a Dani Sanchis, Patricia Bolinches i Lucía Meseguer, si parlem de collage. En disseny, m’encisen Iban Ramón, Dídac Ballester, Luis Demano, Joan Quirós o Estudio Merienda, entre molts altres.