Autodefinides #194: Fuencisla Francés

Elena Martí Manzanares ha triat l’artista plàstica Fuencisla Francés.

«Allò fragmentari forma part del meu treball, també la pintura, el color, a vegades amb trossos mil·limètrics que es desborden buscant uns altres espais, partícules de llenç, fusta, cartó, paper; són punts de suport, de reflexió.

Les instal·lacions, eixos espais, amb les seues geometries internes, la tridimensionalitat suspesa, lligada a un llenç treballant. Ens trobem, potser, en un bosc de signes, de sons que són presents; és com donar forma a una experiència, una mena d’escriptura. Amb els salts en l’espai, amb les seues dimensions temporals, un joc que construeix un bosc de tela i paper, la pedra, són peces, el collage, trossos retallats, dibuixant amb tisores, i amb la mà en el paper, són importants les vores que genera, un treball manual on el traç va marcant-me, sense esbós previ, assenyalant el seu argument, línies, idees, un vol. En les meues instal·lacions, treballe directament, és com un dibuix sobre l’espai. Alguna instal·lació es reforça amb els procediments fotomecànics.

Un altre argument important són les veladures amb els seus arrossegaments, descomponc el color amb els altres, arribant al més fosc.

Eixes són les meues eines.

Amb tot això, aborde diferents espais que donen complexitat a la mateixa instal·lació, l’espai et dona una altra lectura. Un buit d’escala ple de línies, un claustre convertit en un bosc, en una presó o un antic graner diàfan o amb els seus frescos dialogant amb l’obra, una albereda, alguna església, en un auditori…

Es desborden les peces per l’espai, com una obra oberta, on el límit desapareix amb el mur».

Creus que València, culturalment, té un deute històric amb les dones artistes de la teua generació?

Sí, però això és generalitzat. Vaig sentir que canviava un poc amb Trajectòries 2018-2020, al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), projectes de comissariat per a abordar en profunditat el recorregut professional d’artistes reconegudes i en plena maduresa creativa.

En aquella convocatòria vam participar Maribel Domènech, Teresa Cebrián, Ana Teresa Ortega i jo, totes dones.

Eres una dona molt generosa, ofereixes el teu fantàstic espai per a realitzar diferents activitats culturals. Creus que a València falten espais públics on realitzar aquest tipus d’esdeveniments?

Es converteix en una aventura interessant. Per sort, l’espai té eixa capacitat. Per ell ha passat gent important de l’art.

A València hi ha espais públics, però tancats, o als quals els han donat una utilitat que no s’entén.

En quins projectes estàs treballant actualment?

Estic acabant una instal·lació amb les restes de fustes precioses que utilitzen els lutiers. S’adapta en extensió a diferents espais, però porte alhora unes altres obres, en aquest cas bidimensionals.