Autodefinides #119: Inma Femenía

Sandra Guimarães ha triat l’artista visual Inma Femenía.

«La meua producció artística és el que millor em descriu, junt amb les meues experiències i evolució. Treballe amb la manera d’observar el nostre entorn i la inquietud cap a les qualitats dels materials. Les investigacions amb les quals reflexione s’apropen a la dualitat entre matèria i percepció visual, els fenòmens naturals i els llenguatges propis tant de l’àmbit digital com dels entorns en els quals em moc en el dia a dia.

El meu treball més recent és Infralleu, resultat dels últims deu anys d’investigació. És una mostra individual creada específicament per a l’espai de Bombas Gens Centre d’Art, junt amb altres obres que pertanyen a la Col·lecció Per Amor a l’Art. La llum (tant natural com artificial) és la protagonista absoluta en l’espai. Les diferents obres exposades combinen les seues qualitats matèriques amb la incidència de l’efecte lumínic, junt amb processos com la impressió de llum ultravioleta sobre materials de caràcter industrial o les manipulacions físiques sobre superfícies inicialment rígides que adopten un aspecte orgànic.

Vaig llicenciar-me en Belles arts per la Universitat Politècnica de València en 2008 i soc Màster en Producció Artística per la UPV, 2009-2010. Durant aquests anys vaig ser guardonada amb diversos premis. En 2013 em vaig traslladar a Berlín per a continuar amb la meua recerca i començar a explorar la relació entre art i indústria, tornant a València dos anys més tard. En 2017, vaig estar nominada al The Paulo Cunha e Silva Art Prize de Porto i vaig guanyar el premi Senyera d’Arts Visuals de València. En 2019, residència Olivier von Schulthess en Suïssa. El meu treball ha estat exposat internacionalment a Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Colòmbia i Alabama, entre altres llocs. En aquests dos últims anys, la meua obra ha estat adquirida per diferents institucions com la col·lecció DKV, la fundació Per Amor a l’Art i la Generalitat Valenciana».

INFRALLEU – Bombas Gens (Foto: Jabali Studio)

D’on ve el teu interés pel medi digital? Per què vas decidir donar-li tanta importància en la teua obra?

Sempre m’ha resultat interessant l’obsessió que ha tingut l’ésser humà per la captura de la realitat a través de la fotografia i com aquesta ha evolucionat cap a la digitalització. Açò ha sigut un interés d’estudi constant des del moment que vaig començar la meua producció artística. En un principi, els meus treballs partien de la pràctica pictòrica, però prompte evolucionaren amb l’observació d’un mitjà que envolta la societat: la comunicació digital. La fixació per capturar la manera en que registrem la nostra realitat s’ha convertit en l’eix sobre el qual gira tota la meva investigació.

La majoria de les obres de la teua exposició “Infrallleu”, que pot veure’s ara mateix en Bombas Gens, són site specific. Com ha sigut l’experiència de produir tots aquests treballs per a un espai concret?

Ha sigut un gran repte que ha portat al meu treball a un punt més madur. Una evolució natural que era present en anteriors treballs, però que amb Infralleu, gràcies a les dimensions i l’arquitectura de les naus del centre, s’ha expandit mostrant noves possibilitats. Aquesta necessitat està agafant cada vegada més protagonisme en la meua obra, aprofundir en la relació entre l’espai i el cos.

Precisament, aquesta exposició s’anava inaugurar just quan el centre d’art va haver de tancar per la crisi sanitària. Com vas viure eixa situació i com s’ha anat desenvolupant?

La inauguració és un moment de celebració una vegada el procés de treball s’ha donat per acabat. En el nostre cas, l’estat d’alarma va afectar a aquest dia, però per sort ens va donar temps a deixar conclòs el muntatge per complet. Personalment, vaig agrair molt açò, ja que per les condicions de l’exposició i les dimensions de les peces era un muntatge inèdit que requeria molta atenció. Durant l’estat d’alarma l’exposició va quedar a l’espera i tots vam viure l’obertura com un moment especial de reencontre.