Autodefinides #16: Nieves Merino

Blanca Casterà ha triat la cantant Nieves Merino.

«Sóc cantant professional. He participat en multitud de projectes diferents, i de tots ells he aprés alguna cosa. Els meus inicis van lligats a les orquestres, de les de verbena. Recorde especialment al grup Collage, perquè va ser una experiència inoblidable, fins i tot anàrem al Festival de Benidorm. Actualment, tinc la sort de gaudir de la confiança del productor valencià José Manuel Moles, amb el qual treballe com a cantant d’estudi. Ell i Vicente Chust em proposaren formar part del recuperat grup dels 80 Video, a mi, que vaig nàixer el mateix any que ells publicaven el seu primer single! Entretant, també he fet coses com cantar posant veu de xiqueta d’11 anys per a jingles publicitaris de joguets…, perquè s’ha de fer de tot i és com millor s’aprén.

Vaig formar part de l’elenc del musical Azotéame; una idea de Wito Cervera, dirigida per Nacho Mañó, amb guió de José Mañó i coreografia de Blanca Casterà. Mai estaré prou agraïda per aquesta oportunitat. El bon ambient de treball crec que va ser la clau. Sempre és la clau, a banda de la professionalitat i del talent que tinga l’equip.

Hui dia faig el que m’agrada, encara que econòmicament no siga la millor opció. Tinc el meu propi grup de funky, SOOL Funky Mode, al costat d’uns professionals increïbles. La formació acústica la compartisc a duo amb la meua parella en SOOL Acoustic Mode, on fem un repàs a les cançons de la nostra vida. Podria demandar més? Sí, que la situació dels músics, i de la cultura en general, millorara. Només això…».

Com vas fer de la veu la teua professió?

Vaig començar als 18 anys, de rebot… Jo volia cantar, però no m’atrevia. Em feia vergonya cantar davant de la meua família! Però em proposaren cantar en un trio i no sé com vaig dir que sí. Després la inèrcia em va dur per més camins…

En tots estos anys dedicant-te a la música, has comprés diversos àmbits. Has protagonitzat musicals, cantat amb orquestres, gravat discos i, a més, portes les teues pròpies produccions. Quins impediments has trobat en el sector?

Impediments, cap en concret. Només que, en ocasions, he fet càstings on ja estava tot el peix venut. També m’he sentit un mer instrument de farcit televisiu.

Dis-nos la teua major aposta, el teu repte més arriscat i la teua idea d’un projecte anhelat.

El grup de funky és la meua aposta. Sembla que el funky arrossega un estigma, però a la gent li agrada més del que creu. Encara tinc molts projectes per fer, al calaix, com tornar a fer un musical i gravar el meu propi disc amb cançons que m’emocionen.