‘La vida inventada’, de Carles Sanchis
«La primera vegada que em vaig veure de veres a l’espill em vaig adonar que era una ficció ambulant»....
«La primera vegada que em vaig veure de veres a l’espill em vaig adonar que era una ficció ambulant»....
«Foscor. Una vegada i una altra. La foscor. Damunt l’escala. Una veu i la foscor. La veu fosca. El pèl. Un pèl que cau. Tallat»....
«Ella era única per a això. Una foto seua en xarxes socials, i pujaven les vendes»....
«Els meus records estan plens de dies amb neu. Tenia una bola de vidre amb una miniatura a l'interior, i en agitar-la feia que nevara sobre un bosc»....
«Eres conscient dels tresors que ens estem perdent soterrats sota els aparcaments i línies de metro?»....
«Una gran portalada de ferro, una creu llatina per remat, l’heura que ho envolta tot. Una entrada que sembla obrir-se pas entre els alts murs de pedra»....
«Una càmera grava l’escena a un carrer. Sona “I’m waiting for my man”, de The Velvet Underground. Imatge d’una sèrie de sis penis seccionats per l’escrot»....
«La Carrie Bradshaw és un engany. No era tan independent com ens feien creure. Es casa amb l’home més tòxic que troba. Abans del me too, cola, però ara ja no»....
«La seua filla i algunes de les seues companyes aprofiten els descansos per a fumar d’amagat als banys. Elles, òbviament, creuen que m’enganyen»....
«Ladies and gentlemen. Senyores i senyors. Permetin que els molesti. Permetin que els molesti només uns segons. Tinc tres fills. No. Tinc cinc fills»....