‘Agatha en temps de la pesta’, d’Antonio Escámez
«Estiu de 1960. En algun indret exòtic, una excavació. Un arqueòleg ben plantat sua al sol mentre desenterra les restes d’un vas»....
«Estiu de 1960. En algun indret exòtic, una excavació. Un arqueòleg ben plantat sua al sol mentre desenterra les restes d’un vas»....
«Com es pot viure una vegada saps que correguem cap a l’extinció? Sap que ens extingim, doctora? O és vostè d’eixes que tanquen els ulls per a no assabentar-se’n?»....
«Pleneu-vos de fang les cares. També amb aigua i cendres d’altres guerres. Omplim les nostres boques de lluita i ensordim el món amb grunyits de ràbia i justícia»....
«La meua decisió de sotmetre’m a aquest tractament hormonal no va ser gens ràpida, ni indolora. Arrossegava des de feia temps un quadre de despersonalització»....
En clau de “road movie detinguda”, aquest drama d’atmosfera onírica i emboirada, ens convida a un viatge entrebancat on l’acció sols té lloc en la immobilitat....
«M’agradaria que nadares sempre amb mi. Amb aquesta esplendor de músculs i espectacle visual. Al teu costat, el meu és tan sols un maldestre halo animal»....
«Els feixistes que vam governar ací hem aconseguit que l’atur baixe cinc punts més que la mitjana nacional, perquè serem feixistes, però sabem governar». ...
És un cant a l’acceptació, de la vida i de la mort. Una mirada positiva a un món que gira i girarà sense nosaltres, quan ja no estiguem ací....
«A mi encara en fam mal les porres. I el de la nevera de Franco té raó, els franquistes encara pul·lulen pertot arreu. No s’hi han extingit, no»....
«Mengem-nos tots els fulls de l’Atles. Engolim-nos les constel·lacions senceres. I cantem cançons melindroses, encara que tu no me les pugues replicar»....