Les Dones Treballadores de la Música Valenciana es planten davant les contractacions oportunistes del 8 de març

El Col·lectiu de Dones Treballadores de la Música Valenciana, format per una trentena de professionals, es planta front la creixent demanda de contractacions per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, per part d’ajuntaments, sales i espais culturals, llançant la següent pregunta: «On som les dones compositores, instrumentistes, tècniques, gestores i vocalistes la resta de l’any?». A més, aseguren, «solen voler fer-ho de manera precària, sovint sense pagar res o amb el pagament d’un catxé mínim i unes condicions nefastes. És aquesta la forma de complir amb la cuota anual de dones als escenaris? És així com volen construïr una societat paritària? O potser no se n‘adonen que aquestos models de funcionament tan sols ens porten a un fals vel d’igualtat difusa?».

Per tal de reclamar un canvi real, que transforme aquest panorama «on la infrarepresentació i la invisibilització està a l’ordre del dia», conviden a totes les dones del sector cultural a unir-se a través d’un manifest. En ell, a més de transmetre la seua disconformitat respecte a aquestes contractacions oportunistes, denuncien un cas recent, per desgràcia, no aïllat: «La producció del programa ‘Comediants’ de la televisió pública valenciana À Punt va emprendre una enèrgica campanya de recerca per a conformar la banda que acompanya els seus directes habitualment. Es tractava d’un “especial 8 de març” i és per això que volien un grup format expressament per dones, un grup que durant la resta de l’any està format exclusivament per homes (…) Exigim que À Punt rectifique aquestes conductes masclistes i insistim en l’agravant que suposa que es tracte, en aquest cas, d’una televisió pública amb uns suposats valors representatius i inclusius».

D’altra banda, posen en evidència «la nul·la col·laboració» dels seus companys músics, «ja que no considerem favorables les seues esporàdiques aportacions, oportunistes i reaccionàries. No volem que us feu ressò de la nostra lluita el 8 de març, volem i necessitem un posicionament públic i ferm que done suport a la nostra lluita dia a dia. Hem dut a terme accions durant tot l’any per tal de posar en relleu la invisibilització de les dones als escenaris, als backstages i a la resta de llocs de treball dintre dels nostres models d’oci més habituals. Per tant, exigim també que els nostres companys boicotegen aquesta escena masclista i excloent i que renuncien als seus privilegis per secundar la nostra reivindicació sent així conseqüents amb els valors que prediquen».

Als programadors i productors culturals els demanen complir unes quotes paritàries: «Si més no, cal posar l’accent en què el sistema de quotes és el mitjà però no l’objectiu. El canvi ha de ser transversal, ja no es tracta només que hi haja dones als escenaris sinó que és necessària la completa feminització dels espais. Us fem saber que existeixen bases de dades on apareixen dones professionals del món de la música d’arreu de l’estat espanyol. Així doncs, no ens valen més excuses, existim i volem treballar».

En aquest manifest també hi ha una demanda per al públic amb l’objectiu de «repensar els models d’oci i apostar per alternatives reals, amb valors coherents i inclusius: antifeixistes, anticapitalistes i feministes», i a les companyes de professió, convidant-les a l’autocrítica, la sororitat i el suport mutu.

Finalment, com a dones treballadores, anuncien la seua participació en la vaga feminista del proper 8 de març: «No permetrem que ningú es lucre gràcies a nosaltres, obviant els nostres drets, ni que cap estratègia institucional ens banalitze».


Afán de Plan © 2019