‘Em vaig trobar una Barbie en el fem i vaig saber que Ken havia tingut un mal dia’, de Marcos Luis Hernando

A partir d’una sèrie de claus proposades per diferents professionals del sector cultural, un grup de dramaturgues i dramaturgs valencians escriuran textos teatrals breus que publicarem quinzenalment. Aquesta iniciativa, recollida dins de la secció Dramàtica, compta amb la col·laboració i el patrocini d’AVEET – Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre. Cada obra anirà il·lustrada amb un collage fet expressament per Femmella.


Tema: La bellesa
Inspiració: Quentin Tarantino
Proposa: Patossa, artista visual
Autor del text: Marcos Luis Hernando
Correcció lingüística: Albert Bellés
Títol de l’obra: Em vaig trobar una Barbie en el fem (…)

Collage: Femmella © Afán de Plan

***

EM VAIG TROBAR UNA BARBIE EN EL FEM I VAIG SABER QUE KEN HAVIA TINGUT UN MAL DIA

Al centre de l’escenari veiem la part posterior d’un camió de fem i dos fematers que van pujant i baixant del seu pescant per a recollir el fem mentre xarren.

Femater 2.- Tots amaguem coses, però com saps que Luis és gai?
Femater 1.- No saps tu que el meu fill és maricó? No te n’has adonat?
Femater 2.- No li digues maricó, collons!
Femater 1.- No digues collons, maricó! Però és maricó, collons, és maricó i és normal que siga maricó!
Femater 2.- No saps si és maricó… Gai, gai! Simplement té un concepte sobre les coses diferent al teu i és normal que ho tinga.
Femater 1.- És maricó! No sé si és paracul o petacul, però és maricó amb molta ploma.
Femater 2.- És una mica histriònic.
Femater 1.- Histèric?
Femater 2.- Histriònic!
Femater 1.- Histèrica, és una puta histèrica!
Femater 2.- Només és una mica excessiu… I què passa si és maricó? Collons! Gai, gai, si és gai. Homosexual! No tens ni puta idea del que li passa al teu fill, com a la majoria de persones. El que està clar és que té una sensibilitat diferent a la teua. Bo, ell té sensibilitat.
Femater 1.- I de què serveix tanta sensibilitat?
Femater 2.- Per a tindre una percepció diferent de les coses, inútil! Per a aprendre a valorar el que és realment bell i important de la vida.
Femater 1.- Mires el cos d’una tia en pilotes, d’una tia bona, clar. El cos d’una tia bona en pilotes és bell, és sensible.
Femater 2.- Això no és sensible!
Femater 1.- Com que no?
Femater 2.- Youporn precisament no és sensible, que és d’on t’hauràs tret el cos en el qual estàs pensant, perquè en eixa pàgina només hi ha cossos, no hi ha ànima.
Femater 1.- Ànima, sensibilitat, amb tanta sensibilitat i tanta ànima és per on li ha entrat el mariconeo al meu fill. Però és normal, ens eduquen acostumant-nos a que ens donen pel cul. Anem a l’escola a que ens donen pel cul, ens preparem durant tota una vida ficats en una merda d’aula per a aprendre a que ens donen bé pel cul. Ens omplin el cos de sensibilitat perquè notem bé quan ens estan perculitzant, notem bé com ens penetren mentre ens roben l’ànima.
Femater 2.- No sé com saps tant de l’escola amb el poc que vas anar.
Femater 1.- Estava plena de maricons.
Femater 2.- Tens un problema.
Femater 1.- I de què t’ha servit a tu l’escola? Totes les hores que has passat estudiant i ara mira al que ens dediquem.
Femater 2.- Aquesta merda és mentre acabe el llibre, carallot!
Femater 1.- Aquesta merda és on porte 22 anys i ara hi he aconseguit ficar-te a tu. On està tot el que vas aprendre en totes les escoles on vas estar?
Femater 2.- Mai has apreciat res! El col·legi és la millor etapa de la vida!
Femater 1.- Tu ja no recordes el col·legi!
Femater 2.- L’altre dia hi vaig estar! Em va arribar una carta de la professora del meu fill.
Femater 1.- Si no tens fills.
Femater 2.- Ja, però m’agradaria tindre’n un.
Femater 1.- Ja, però no en tens, igual que el llibre que no has escrit i l’arbre que no has plantat.
Femater 2.- Estic preparant el terreny.
Femater 1.- El terreny per a l’arbre, no? Quin terreny? Com et va arribar una carta de la professora del fill que no tens!?
Femater 2.- Ells no ho saben!
Femater 1.- Però tu sí que saps que no tens fill, no?
Femater 2.- Devia anar per a un veí, però es van confondre de bústia
Femater 1.- La retornaries?
Femater 2.- Em va fer molta il·lusió!
Femater 1.- Què cony vas fer!
Femater 2.- Vaig estar a la reunió que convocaven.
Femater 1.- Però, idiota, allí coneixerien el pare que no eres!
Femater 2.- No, era la primera reunió, la que fan abans que comencen les classes. Allí no es coneix ningú!
Femater 1.- I vas anar a matricular el xiquet que encara no tens!
Femater 2.- Volia tornar al nostre col·legi, volia tornar a veure’l per dins, tornar a entrar a la nostra aula, eixa on jo sempre anava i tu de tant en tant. Et recordes? La mateixa olor de goma d’esborrar, el mateix gotejat amb les marques del compàs i les cartolines amb dibuixos penjats amb cel·lo o xinxetes. En trepitjar el mateix terratzo blanc i negre em van venir tots els records del lloc on vaig comprendre el que era… Entens? Vaig aprendre a amagar-ho, a amagar-me… He viscut sent el meu alter ego des que vam ser a aquella classe, el meu jo real es quedava a casa en un monòleg incandescent, monòleg perquè el meu desamor és decisió meva sense comptar mai amb tu per covardia, incandescent, perquè mai s’ha apagat.
Femater 1.- Amb mi?… Eres gai?
Femater 2.- Pots dir-me maricó, a mi m’és igual. Però al teu fill li fot, li fot
molt i eres incapaç d’adonar-te’n.

Es queden mirant-se un parell de segons sense dir res. Fosc.


Afán de Plan © 2020 | DRAMÀTICA