‘Del poliamor i les croquetes’, de Guadalupe Sáez

Gènere: Teatre
Tema: L’ús individualista del poliamor
Inspiració: Tongue-in-cheek / Humor britànic
Proposa: Vanessa Martínez Montesinos, comunicadora cultural i directora de la revista Afán de Plan
Autora del text: Guadalupe Sáez
Títol de l’obra: Del poliamor i les croquetes

Collage: Femmella © Afán de Plan

Del poliamor i les croquetes

He estat parlant amb tu del poliamor, de la individualitat del poliamor, de ser poliamorosos i també de les croquetes, de tu, de l’amor, de les croquetes. Perquè, va i resulta que existeixen infinitat de qüestions, de conceptes, de matèries que s’han de decidir. Perquè ací s’ha de decidir tot, s’ha de decidir tota l’estona, s’ha d’estar negociant tota l’estona i això cansa. Això cansa molt. Per a això has de tindre temps i ganes, i estar. 

Perquè està el poliamor, sí, però també, també està la reciprocitat dels afectes i la qüestió dels vincles-àncora, dels vincles afectius, sexuals, sexo-afectius. Que hi ha vincles que només fan la cullereta, hi ha vincles que només follen i d’altres als que els pega per parlar. I que hi ha més coses. Que estan les jerarquies relacionals, les triades, les trielles, la idea de l’anarquia relacional com a marc ample i la responsabilitat afectiva, els afectes múltiples, la pluralitat dels afectes i la monogàmia. Sí, sí, també la monogàmia, l’ètica i la tradicional. I a mi em sembla que això és brutal. Jo crec que és brutal, però cansat.

Perquè jo no sé si sé estimar com toca, però ho intente.
Jo no sé si t’he estimat com toca, però ho intente.

Perquè jo, una vegada, vaig tindre un amant dins d’una relació oberta, no monògama i sentimentalment no vinculant, que només bevia Bitter Kas. I jo odie el Bitter Kas, no m’ha agradat mai, però el cas, el cas és que sempre que eixe vincle venia a ma casa jo tenia la nevera plena. I també tenia un amant que només bevia cervesa, però no qualsevol cervesa, bevia només una cervesa belga importada que costava un ronyó i que per a comprar-la havia d’anar a l’Eco Orgànic, que m’agafa lluny; i un altre, un altre al que li agradava el suc de poma ecològic del Consum, el suc que va en ampolla de vidre; i un altre, fan de l’Albariño, i un de l’aigua amb gas, i un altre de la Coca-Cola, i un del te Xai, de l’Aquarius, de la Kombucha. I jo mai he tingut problemes amb la beguda, a mi la beguda em sembla bé, jo no jutge a ningú ni els seus gustos. Jo el que tinc són problemes d’espai. Perquè jo soc molt desastre, jo l’espai no l’aprofite, jo no tinc armaris a la cuina, jo no tinc ganivets que tallen a la cuina, jo visc com els animals. Així que, combinant vincles, combinant amants, sent poliamorosa, resulta que no em caben les croquetes. Combinant afectes, resulta que els tuppers de croquetes de la mare, dels diumenges, doncs no m’entren, que les hamburgueses veganes que em fa una amiga els diumenges no m’entren, que la pizza casolana que em fa el meu fill els diumenges no m’entra. Perquè tinc la nevera plena de begudes, tinc la nevera a rebentar de begudes d’altres i d’estima als altres, i jo l’única cosa que bec és café. I això és una putada. És una putada, perquè als meus amants, als meus companys sexuals o afectius, o sexo-afectius, no els agrada eixir de ma casa a follar entre tarongers o mirant els pins, perquè això diuen, “això és de parelles i nosaltres som una altra cosa”. Els meus vincles no ixen de ma casa mai. I clar, a poc que quede, a poc que estime, a poc que em faça responsable, doncs tracte de satisfer, de cuidar, d’estar. Perquè d’això van les relacions, no? D’això va ser persona, no? Que no és tant la quantitat com la qualitat. Que no és tant quants amants compagines sinó com els cuides.

Com entres i sobretot com marxes.
Com entres i sobretot com marxes.

Com entres i sobretot… Que si entres a ma casa ja eres la meua responsabilitat, que si parle amb tu ja ens estem relacionant. I que és bonic, a mi em sembla bonic estimar-te i cuidar-te, encara que només siguen dues hores. I que ja sé que no sempre s’entén així, que no sempre es cuida, que no sempre tens café preparat i calentet quan folles amb el teu vincle-àncora a casa seua. Però jo no em queixe, jo comprenc, jo no jutge. I que, clar que a mi també m’agradaria follar un dia mirant la muntanya, clar que m’agradaria que fora ell a per la cervesa belga d’importació, el suc de poma o els putos Bitters, i que els guardara ell, que buidara ell les bosses de la compra i que em fera café. Clar que m’encantaria que em fera café de bon matí i que fora café de cafetera del que t’has d’esperar a que isca i és natural no torrefacte, perquè el torrefacte porta sucre, està dolç, porta sucre i jo no soc de sucre al café. Clar que m’agradaria que em duguera el café calentet mentre jo l’espere al sofà del menjador de la seua casa, perquè a mi que em cuiden m’agrada. A mi la gent que em prepara café m’agrada, molt. I per això dic que cansa, que tot això d’estimar-se cansa.  Que has de tindre temps i que jo no tinc temps, que no tinc espai, que ja no sé què fer amb el vidre, que em sap greu llançar tant de vidre i tinc el banc de la cuina ple d’ampolles de suc buides, com si fora a fer conserves, i jo és que no sé conservar res, jo no he conservat res mai, i per això el tema dels tuppers. Per això les croquetes, les hamburgueses veganes, la pizza. Per això els problemes del poliamor, o de l’amor, o de l’estima. Per això nosaltres. Perquè una cosa tinc clara, una cosa sé, que jo no seré poliamorosa per a estimar com ens hem estimat sempre, que jo no puc estar amb tu i no cuidar-te, no gaudir-te. Que jo no desaparec, que em responsabilitze, que estic. I que tot això és temps, i espai, i ganes. I que ho he estat pensant, que ho he pensat molt, i entre el café que no arriba o les croquetes de la mare, em deixe el primer; que entre tu i les croquetes, em quede amb les croquetes, la pizza, les hamburgueses veganes. Perquè també ocupen espai, sí, però alimenten i calfen, i acompanyen, i aguanten. I que estic aprenent a cuinar, que aprendré a cuinar per a retornar la cura, per a retornar l’amor, i he preguntat a la mare per a saber què li agrada beure, he preguntat a la meua amiga, al meu fill, per a saber què els agrada beure, i pense omplir la nevera amb les seues coses. Pense plenar-ho tot amb les seues coses. Perquè crec que és important, crec que és necessari que siga important, ara.


Afán de Plan – AVEET © 2022 | DRAMÀTICA