‘Cremallera’, de Sònia Alejo

L’escriptura de ‘Cremallera’, arran d’un taller amb la dramaturga madrilenya Itziar Pascual (Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut 2019), va suposar per a la seua autora, Sònia Alejo (Almassora, 1972) —membre de Visitants Teatre i directora de La Medusa—, la primera immersió en el teatre per a públic no adult de la seua trajectòria. Aquest pas, que es resistia a donar “per a no reproduir clixés ni tractaments simples”, li va ser reconegut amb el Premi de Teatre Infantil Escalante en 2018. Dos anys després, l’editorial Bromera publicaria el text dins de la seua col·lecció Micalet Teatre i, paral·lelament, Escalante Centre Teatral produiria la posada en escena de l’obra, estrenada al novembre de 2020 al Teatre El Musical de València, baix la direcció de la seua creadora i de Xavier Puchades.

La resistència de Sònia Alejo a escriure per a joves i xiquets fa de ‘Cremallera’ un text atípic; un apropament de tu a tu a un públic al qual s’acostuma a protegir de la realitat; un paisatge càlid i natural que no amaga entre les seues fulles les vergonyes de l’ésser humà.

Sònia Alejo (Foto: María Cárdenas)

Encara que la sinopsi i el pròleg del llibre, escrit pel professor Vicent Aleixandre Lluch, ens posen en situació des del primer moment, el text no revela cap evidència fins a les dues últimes escenes. Alejo proposa un escenari inicial que poc o res fa sospitar el desenllaç. Si bé va introduint alguna pista entre línies (sent molt més visibles durant una segona lectura), la realitat ens colpeja quasi sense adonar-nos. Un xoc esmorteït per una història ben teixida des del seu origen amb un llenguatge tendre i amable, no exempt d’humor per a tots els públics. Per aquesta raó, aconselle deixar tant la sinopsi com el pròleg per al final, i així poder embarcar-se verge en aquesta aventura que té més de gesta que de correria.

‘Cremallera’ se’ns planteja des del començament amb unes indicacions un tant peculiars: una guia de visionat amb la qual els nostres ulls operen com una càmera, ampliant i reduint el zoom per a no perdre’ns cap detall. Una lent especial que ens permet acostar-nos a una història d’entre milers o prendre distància per a esglaiar-nos amb la seua magnitud. Així arribem a un campament ple de tendes de colors, il·lustrat amb els dibuixos de Miguel Á. Giner Bou.

Els qui hem tingut la sort d’acampar estiu rere estiu durant la nostra infantesa, sabem com d’estimulant resulta conviure sota el cel ras i assilvestrar-se ben lluny de la vida real. Eixos són els records, olors i ressons que evoca el preludi d’aquesta obra. Tornar a aquell punt de partida on l’amistat i la diversió ho eren tot i les preocupacions no aconseguien colar-se entre contes i cançons. Com les protagonistes de ‘Cremallera’, no coneixíem l’horror ni la infàmia (afortunadament, mai no les patiríem en primera persona), i els monstres només deambulaven per la nostra imaginació. Si qualsevol de nosaltres haguera llegit aquest llibre aleshores, li hauria costat creure que unes xiquetes de la nostra edat es veren obligades a anar de càmping sense la seua família i, molt menys, que allò suposara el pitjor dels malsons. Llegir ‘Cremallera’ en aquella època ens hauria fet més conscients dels nostres privilegis i, amb sort, hauríem aprés el significat d’empatia. Nosaltres podíem allunyar-nos de la vida real, una vida real d’horaris, classes, natació i espinacs; a d’elles les persegueix, encara hui, una vida real imposada que no poden obviar.

Narrar l’horror amb poesia no sempre és possible, però Sónia Alejo aconsegueix omplir ‘Cremallera’ de belles metàfores sobre una realitat que els mitjans de comunicació expliquen a mitges, sense zoom ni empatia. Tampoc la ficció ha bussejat sovint per aquestes aigües. Una primera immersió en el teatre juvenil i infantil que dignifica la plasticitat mental dels més menuts, un públic exigent que sols necessita algunes ferramentes per posar en marxa el seu sentit de la justícia.

Si vols que esta obra forme part de la teua biblioteca i reivindicar amb nosaltres que “el teatre també es llig” entra ací.


Afán de Plan © 2021 | DRAMÀTICA és una secció dedicada a l’escriptura teatral que compta amb la col·laboració i el patrocini d’AVEET – Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre. En ella, a més de ressenyar i recomanar obres, publicarem textos inèdits d’autores i autors professionals.