‘Tourmalet’, de Miguel Ferrando Rocher

‘Se necesitan héroes’ (La Caja Books, 2018) és un volum compost per dos textos: un assaig de Priscila Lessa, La estética del dolor, i una obra de teatre de Miguel Ferrando Rocher, Tourmalet. Un llibre sobre ciclisme i el seu univers —l’esforç sobrehumà, el patiment, els mites, la rivalitat, la glòria, el patriotisme, i fins i tot el dopatge—, que l’editorial valenciana publica en forma de tetralogia (La Caja de la Bicicleta) junt amb ‘Elogio del Tour’, d’Éric Fottorino, i ‘La Ilíada en maillot’, de Carlos Arribas.

En aquesta ocasió, ens centrarem en l’obra de M. F. Rocher, qui aprofita les costeres per a construir una metàfora sobre la duresa de la vida.

Miguel Ferrando Rocher (Alcoi, 1985)

Hi ha alguna cosa en l’esforç i l’atreviment del ciclista que ens esborrona com cap altre esportista. Quelcom massa humà. El seu mèrit no és acabar l’empresa ni molt menys acabar-la amb èxit, sinó atrevir-se a escometre-la, com Ícar, com Dèdal, fins i tot com Hèrcules en els seus dotze treballs, explica Guillermo Ortiz al pròleg. Pocs s’han atrevit a portar el ciclisme al cinema o al teatre, potser perquè les imatges reals són molt complicades de superar (…)

El dramaturg i director teatral alcoià va fer-ho al 2017, animat per lema d’una nova edició del Festival Russafa Escènica (“Camins”). Va escriure ‘Tourmalet’ i va posar el text en peu —o sobre rodes— com a director, atorgant els papers protagonistes a Hèctor Fuster i Jorge Valle. Posteriorment, va ampliar l’obra, pujant a escena a tres llegendes del ciclisme: Luis Ocaña, l’home de l’ambició desmesurada, sempre astorat per l’ombra de Merckx; Raymond Poulidor, l’etern segon que, malgrat els seus huit podis, no va aconseguir vestir el mallot groc; i Gino Bartali, una icona del règim de Mussolini que, en secret, va exercir un paper clau per a salvar de la mort a centenars de jueus. A esta nova etapa del Tourmalet se sumaren els actors Guille Zavala i Robert Roig. El muntatge, ampliat a setanta minuts, va estrenar-se al Teatre Micalet.

L’obra parteix del present. Tres germans, ciclistes professionals, Federico, Miguel i Alberto, es dirigeixen a un dels ports de muntanya més durs del Tour de França amb la finalitat de preparar-se. Mitjançant jocs de preguntes i algunes anècdotes, repassen els noms dels seus mites, amb les seues victòries i les seues derrotes, amb les seues llums i les seues ombres, quasi invocant-los. És així com obriran pas a tres sensacionals monòlegs encarnats en Ocaña, Poulidor i Bartali.

‘Tourmalet’ pren l’èpica del ciclisme i la trasllada a la vida mateixa. El dolor, la inèrcia, el defalliment, les costeres, les baixades, les corbes, les etapes, la meta, el triomf i el fracàs. Potser, com afirma el propi autor, no hi ha cap altre esport on trobem tants paral·lelismes a la cursa vital i, fins i tot, a la professió teatral.

Si vols que esta obra forme part de la teua biblioteca i reivindicar amb nosaltres que “el teatre també es llig” entra ací.


Afán de Plan © 2020 | DRAMÀTICA és una secció dedicada a l’escriptura teatral que compta amb la col·laboració i el patrocini d’AVEET – Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors de Teatre. En ella, a més de ressenyar i recomanar obres, publicarem textos inèdits d’autores i autors professionals.