Jesús Ge: «La nostra intenció és que la poesia escènica s’integre en la programació habitual dels teatres»

El Teatre El Musical acollirà aquest divendres, 29 d’octubre, la segona edició del Cicle de Poesia Viva de València RIMBOMBA, en un primer lliurament protagonitzat per Dyso, Bibiana Collado Cabrera i Gonzalo Escarpa. La poesia puja de nou a l’escenari, reivindicant-se com a disciplina escènica, i hem volgut parlar amb un dels seus màxims exponents a la nostra ciutat, el poeta i performer Jesús Ge, organitzador i director de Rimbomba.

Què és la poesia escènica?

La poesia ha anat associada a l’oralitat des dels seus orígens. No és res nou que l’acció de posar el vers en l’aire, afavoreix a la recepció del poema. En alguns casos, fins i tot, la perícia del propi recitador pot aportar molt més al text.

Partint d’eixa premissa, i segons les arts escèniques han anat desdibuixant els seus límits, han aparegut altres propostes que, aprofitant els elements de l’art teatral (com l’espai, la veu, el ritme) han resignificat els seus fonaments. Enmig de l’efervescència de l’art sonor i d’acció, sorgeix el concepte de polipoesia (encunyat per Enzo Minarelli), en el qual s’impliquen altres disciplines en el recitat propi d’un poema: performance, sorollisme, distorsió, els mitjans audiovisuals… Aquest concepte conflueix també amb l’anomenat Spoken Word, un moviment que naix als anys 20 als EUA i que popularitzen els poetes de la Generació Beat. Amb tot això, des de fa alguns anys, hi ha un gran moviment a Espanya de poetes que volen traure els seus textos del paper i dotar-los de nous significants a través de l’ús de recursos expressius tant corporals com escènics.

En resum, la Poesia Escènica seria aquella poesia recitada que es recolza en elements escènics per a multiplicar els significants dels poemes (siguen escrits o no).

Quin lloc ocupa entre les arts escèniques actualment?

La Poesia Escènica està cada vegada més consolidada com a disciplina, però sembla que està relegada a bars nocturns, llibreries o festivals específics. La nostra intenció és que s’integre dins de la programació habitual dels teatres. La sala Carme Teatre, per exemple, presenta moltes vegades espectacles de Poesia Escènica en la seua programació. Ens agradaria que començara a tindre’s en compte com una disciplina més, no sols en les programacions sinó també en les ajudes o en els suports a la producció i, (per què no?) als premis. Saps que no hi ha cap premi —més enllà del voluntariós Slam Poetry— per a la Poesia Escènica? Pot semblar una dada frívola, però seria un gran reconeixement social a aquesta disciplina.

Més enllà del clàssic recital poètic, quins estils abasta aquest vessant escènic?

En aquesta disciplina podem trobar la fusió entre música i poesia, el joc amb els fonemes i el so, el vídeo com a element sígnic en el poema, les músiques parlades, o la pròpia recitació sobre bases musicals o rítmiques.

Què veurem aquest divendres al TEM? I al desembre?

Una dels signes característics de RIMBOMBA (i molt estimat pel públic) és la diversitat d’estils tant poètics com interpretatius. En aquest segon cicle podrem veure dues propostes de rap poètic. D’una banda, DYSO, amb el seu ús constant del calembour i les homofonies per a produir estranyaments (tot això amb bases rítmiques). I al desembre, ESKARNIA, una rapera malaguenya molt potent, que vindrà amb un homenatge a Gloria Fuertes en clau de rap.

Gonzalo Escarpa és una de les figures amb més recorregut en això de la Poesia Escènica. Va ser un dels precursors dels esdeveniments poètics a Madrid i un gran difusor de la poesia en general. Fa el que vol perquè té un extensíssim coneixement de la Història de la Poesia; ho ha estudiat tot i ho tamisa en les seues propostes burletes i juganeres.

Bibiana Collado és una poeta valenciana molt coneguda en les nostres terres, una poeta discursiva que té una presència molt compacta i que maneja els silencis de manera sublim. El divendres vindrà amb ‘Violencia’, un poemari excel·lent sobre la violència de gènere, per a compartir les seues preguntes amb nosaltres.

Dolors Miquel estarà al desembre. És una de les poetes en català amb gran recorregut, transgressora i reivindicativa. En la línia de Pau Riba o Jaume Sisa. I per descomptat, tindrem als nostres benvolguts Carlos Luna i Clara de Luna presentant el seu atòmic i potentíssim espectacle d’Spoken Word. Potser vinguen amb un Premi de les Arts Escèniques Valencianes davall del braç…