Chantal Akerman: Cartografies del buit

L’enquesta realitzada en 2022 per la revista Sight & Sound, que cada dècada sondeja a crítics de tot el món sobre la millor pel·lícula, va despertar susceptibilitats en encimbellar com a successora de ‘Ciudadano Kane’ i ‘Vértigo’ a ‘Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles’. Una obra mestra del cinema feminista en la qual, durant més de tres hores, observem detalladament les tasques domèstiques d’una mare víuda.

Aquest clàssic modern —i la pel·lícula que millor condensa la mirada radical de Chantal Akerman— situa en el centre del relat allò que s’invisibilitza sistemàticament, les cures i el treball domèstic. Aquestes implicacions ideològiques no tindrien la mateixa força si no foren acompanyades de la radicalitat estètica que caracteritza al cinema d’Akerman, hereu de l’avantguarda americana i de la modernitat europea. L’obra de la cineasta belga, que acaricia el documental en les seues pel·lícules de ficció i contamina de ficció els seus documentals, té un personalíssim estil que s’ha definit com a “minimalista” o “hiperrealista”. No sols decideix dur a terme l’acte subversiu de filmar allò que qualsevol cineasta deixaria fora de la pel·lícula (una dona pelant creïlles o empanant filets), sinó que ho fa frontalment i en temps real.

La Filmoteca de València acollirà un cicle dedicat a Chantal Akerman del 2 de novembre al 15 de desembre.