El rastre d’aquella nit

‘El rastre d’aquella nit’ la producció més recent de Teatro de lo Inestable, dirigida per Jacobo Pallarés, torna a escena del 7 al 16 de gener.

Un text poètic de Pallarés per al qual ha comptat en la dramatúrgia amb Maribel Bayona i Juan Andrés González, col·laboradors habituals, acompanyant al director en aquesta versió del seu text original “De quan érem bons”.

«Aquella nit tot semblava que anara a trencar-se d’un moment a un altre. L’horitzó estava roig, mal auguri. Estàvem tots en guàrdia, com preparats per a eixir corrent». L’obra naix de la premissa d’una nit traumàtica, una nit on un fet imperdonable va succeir i va provocar la fugida d’un home i una dona.

La trama s’inicia amb la fugida com a solució davant el conflicte, i en concret una fugida cap al nord. El text, carregat de simbolisme i metàfora, pren el nord com a mite d’un lloc millor, més verd i més pròsper: una promesa de fortuna i felicitat com una fugida endavant. Durant el trajecte es produeix una escissió entre l’home i la dona: ell vol continuar endavant malgrat tot, i ella, en canvi, necessita parar i recordar allò que ha succeït per a no caure en els mateixos errors. Dues figures, l’home i la dona, per a representar dues visions sobre la història de la humanitat i sobre com fer front als estralls de la modernitat i de l’avançament tecnològic. Pallarés aclareix que la peça és rellevant per al moment actual perquè «la pandèmia ens ha donat l’oportunitat de pensar sobre el que hem fet malament com a societat. Aquest pensament ja venia donant-se en les meues últimes propostes, la necessitat de trobar un responsable d’allò que ens està passant com a societat, però no per a estigmatitzar, sinó per a recordar i no tornar a cometre exactament els mateixos errors. En la peça també es reflecteix el meu determinisme tràgic, influït per les tragèdies gregues, que res pot canviar, que el destí està escrit, que som com som, que l’home és un llop per a l’home».

Aquesta parella, interpretada per Alejandra Mandli i Juan Andrés González, ens translladen, càmera en mà, a les illes de l’arxipèlag de Lofoten, a Noruega, a través de les maquetes i miniatures construïdes per Los Reyes del Mambo. En aquestes illes del nord ens trobarem als alter ego d’Alejandra i Juan Andrés, els noruecs Cristina Granados i Andreas Eilertsen, els quals han col·laborat creativament en el projecte des de Stamsund.

‘El rastre d’aquella nit’, vint-i-huité espectacle de la companyia, beu dels anteriors treballs que ha dirigit Pallarés, ‘L’Aniversari’ i ‘Family(es)’, generant diferents capes audiovisuals i de narració per a tancar la trilogia. En aquesta ocasió torna a confiar en el treball de Beatriz Herráiz i el seu equip per al disseny en stop-motion de la peça.

Fotografies: José Marín.