Dues persones paren atenció en el que els fa semblants, buscant alguna cosa que ja tenen, però sense perdre el gust de buscar, transitant i alimentant l’emoció que naix del seu nexe, des del que és simple fins al que és simplement complex. Buscar fins a perdre el nord i, llavors, tornar a trobar: el viatge entre persones. Tot sovint depenem d’elements externs que faciliten les nostres vides, fins que aquestes coses realment acaben dirigint les nostres vides. Però, què succeeix quan perdem aquestes coses que donem per descomptades, aquestes coses que sentim com una extensió del nostre cos? Què succeeix quan perdem els elements materials? Què queda llavors? Com a humans, sempre estem buscant una direcció. Sense una direcció, estem perduts. Una vegada que els perdem, també perdem la nostra direcció, la qual cosa porta a una sola opció: una altra direcció. Perdre’s també és bell i moltes noves opcions s’obren en l’horitzó.