Morning glory

La dramaturga i actriu Mertxe Aguilar, directora de la Sala Ultramar, presenta ‘Morning glory’, la peça teatral que posarà el punt final als dotze anys d’activitat d’aquest espai situat al carrer Alzira de València. L’obra, que estarà en cartell del 31 de gener al 18 de febrer, naix com la continuació natural del primer text breu escrit per l’autora, ‘Aquí no va a salir el sol’.

A escena, tres dones —interpretades per Maribel Bayona, Julia Vicario i Mertxe Aguilar— s’interroguen sobre la desaparició d’una altra. Verònica Andrés, Álvaro Báguena, Pau Gregori, Toni Misó, Guada Sáez i Eva Zapico, els quals també han participat en el procés d’investigació, les acompanyaran com a elenc audiovisual i sonor.

“Un Morning Glory és un forat. Un forat amb forma de flor. Un forat en l’aigua. En un embassament. Un embassament d’aigua artificial. Artificial l’embassament, no l’aigua. Un Morning Glory és un embornal. Un lloc per on desapareix l’aigua que sobra. Funciona per gravetat. No és gens personal. El que interessa és que l’embassament estiga sempre ple, però sense desbordar-se. El nivell de l’aigua puja i la que sobra, es cola. La gravetat és bàsica i de fiar. Que es desborde un embassament o que revente la paret d’una presa és fatal. Per això es posa allà. Es posa el forat, allà. I es cola tot allò que sobra. L’aigua i el que pille. També és una erecció matinal. A vegades l’han confós amb un Glory Hole. No confondre amb un Glory Hole. A la mar no hi ha Morning Glory”.

Foto: Sergio Serrano