Pioneres del cinema

Fins al 30 de desembre, La Filmoteca de València acollirà el cicle ‘Pioneres del cinema. Dones directores en l’era muda’. Al contrari del que es podria pensar, donat l’oblit al qual van ser abocades per la historiografia canònica, la presència de les dones no era excepcional en els orígens de la indústria cinematogràfica, especialment l’americana. La primera pel·lícula de ficció que coneixem va ser dirigida a França per una dona (La Fée aux choux, Alice Guy, 1896) i, entre 1910 i 1920, els incipients estudis de Hollywood, sobretot la Universal, comptaven entre les seues files amb no poques directores i guionistes, així com alguna productora.

Al març es podran veure algunes de les pel·lícules més destacades d’Alice Guy, Lois Weber i Mabel Normand. Al llarg de l’any, La Filmoteca dedicarà sessions a Cleo Madison, Marion E. Wong, Ruth Ann Baldwin, Nell Shipman i Dorothy Davenport Reid, entre d’altres. Algunes d’aquestes sessions comptaran amb una presentació per a contextualitzar la vida i el treball de directores totalment desconegudes.

Amb una filmografia de més de mil pel·lícules, la directora, actriu i productora francesa Alice Guy és sens dubte la més cèlebre de les pioneres del cinema. Contemporània dels Lumière i de Méliès, es va avançar a aquest últim en la concepció d’un cinema narratiu, encara que el director de Le voyage dans la lune va ser considerat el pare del cinema de ficció durant dècades. Després de dirigir algunes pel·lícules a França per a la Gaumont des de 1896, quan el cinematògraf acabava de nàixer, Guy es va traslladar als Estats Units en 1907. Allí va fundar tres anys més tard la seua pròpia productora, Solax Company, en la qual va gaudir de llibertat per a filmar curtmetratges de molt diversos gèneres, com demostra una selecció dels seus treballs que es presentaran en dos programes: des de drames com Falling Leaves, d’un emotiu lirisme, a westerns com Greater Love Hath No Man o Two Little Rangers, en la qual la cineasta fa gala d’un insòlit domini del cinema d’acció. Al seu cinema tampoc falta una perspectiva social, que atén qüestions com la immigració o la desigualtat de gènere (Making An American Citizen, The Ocean Waif). Entre els mèrits que situen a Alice Guy com una avançada a la seua època està, a més, el fet d’haver dirigit la primera pel·lícula (conservada, almenys) protagonitzada per un personatge queer (Algie the Miner) i una de les primeres interpretada íntegrament per actors afroamericans (A Fool and His Money).

Entre les joies imprescindibles del cicle destaca Suspense, un trepidant curtmetratge de l’actriu i directora Lois Weber que inclou una de les millors persecucions del cinema de l’època. El seu domini del ritme i una posada en escena prodigiosa situen a Weber a l’altura dels directors que van marcar el cinema americà dels anys deu, D. W. Griffith i Cecil B. DeMille. A més de cinc dels millors curtmetratges d’aquesta suggeridora cineasta, que no va tindre objecció a tractar temes polèmics com l’avortament o la pena de mort, podrà veure’s el llarg El borrón (The Blot), una obra mestra que evidencia l’interés de Weber per les qüestions socials i la seua cura del detall. A més de resultar sorprenentment moderna per a la seua època, El borrón conté un dels finals més commovedors del cinema dels anys vint.

La tercera pionera serà Mabel Normand. Com les dues anteriors, va començar triomfant com a actriu; en el seu cas, gràcies als seus papers còmics per a la companyia Keystone de Mack Sennett, on va compartir cartell amb Charles Chaplin i Fatty Arbuckle. Normand va aconseguir dirigir els seus propis curtmetratges, autèntiques joies de l’slapstick entre les quals destaquen Mabel’s BlunderMabel’s Strange Predicament, la pel·lícula en la qual va aparéixer per primera vegada el personatge del rodamon que faria famós a Chaplin.

DATA

1 març - 30 desembre 2022

LLOC

La Filmoteca

ADREÇA

Plaça de l'Ajuntament, 17 - 46002 València

ENTRADA

2,50€

Categories

Cinema, Plans