Autodefinides #188: Elvira Ridao

Laura Salvador ha triat l’artista plàstica, lletrista, teclista i cantant Elvira Ridao.

«Tinc 21 anys, i treballe en les disciplines escultòriques d’instal·lació, escenogràfiques, audiovisuals i pictòriques. El meu projecte artístic s’estén a l’àmbit musical sent lletrista, cantant i teclista en el grup valencià Santa Companha, i en el meu projecte personal Driadelvira junt amb el músic i productor Forma Norte.

Conceptualment, tracte d’indagar en la percepció individual i introspectiva del món. El meu objectiu és generar una sèrie d’elements onírics que abrigallen l’espectador/oïdor i que simbolitzen la recerca de l’evasió de l’individu femení cap a un espai allunyat de la realitat».

Quina és la teua metodologia de treball sent artista multidisciplinària? Conceptualment, en què es basa?

La meua metodologia de treball, aquests anys, s’ha definit per entendre i prioritzar la meua disciplina artística i, per tant, donar-li el pes que es mereix en la meua vida. És el meu pilar, i través d’ell sane i transmute dinàmiques i traumes. Així doncs, la meua vida gira entorn de la metodologia del meu propi treball artístic, i per això, connectar diverses disciplines em resulta fluid. Conceptualment, es basa a portar el pla subconscient al conscient, a la fluïdesa i a la puresa de la creativitat que hi ha dins de la improvisació, i a donar la mateixa importància a les proves i als errors que al resultat final.

Tanmateix, a quina part del procés li dones més importància?

Li done molta importància a la primera part del procés. La creació i estudi de la idea inicial. Podria descriure aquesta fase d’inspiració com a moments epifànics i d’il·luminació que sorgeixen a través de pensaments en el mateix acte de creació, o una vegada digerit el propi acte. Em resulta un poc màgic i espiritual, és una sensació molt estranya, difícil d’explicar. És com si el teu “jo superior” et guiara donant-te xicotetes pistes a través de visions per a saber a on encaminar-te. No he viscut una altra motivació tan sana i pura com eixa.

*Jardín de Dafne, Río de Ladón* / © Teo Leduc

Com t’expresses en les diferents disciplines artístiques que abastes i què pretens aconseguir unint-les?

M’expresse sense màscares, vomitant (de la manera més elegantment possible) el missatge que vull transmetre. Em sembla molt important generar una obra real a la teua persona i a allò que vius i sents.

Entrellace les disciplines perquè, en ser jo el nexe, veig molt clares les similituds i les unions simbòliques, estètiques i conceptuals que existeixen tant en peces escultòriques com en lletres de cançons.

No pretenc aconseguir res en concret, simplement sorgeix així en treballar de manera individual i abastar moltes disciplines. Supose que vull generar el meu propi món, la meua pròpia zona de confort on sentir-me segura. És el que intente aconseguir sempre vivint en un món hostil que traumatitza constantment.