Autodefinides #189: Irene Maud

Elvira Ridao ha triat l’artista plàstica, performer i ballarina Irene Maud.

«Actualment, amb 24 anys, el cos i la psique femenina vertebren la meua creació artística, la qual porte a la pràctica a través de les disciplines com la performance, la dansa aèria, i les arts plàstiques i escultòriques.

Fins el moment, he assistit a les VI Jornades de Performance de la Fundació Caixa Castelló, celebrades a la Sala Sant Miquel; he actuat al Teatre El Musical de València amb els alumnes d’Espai Òrbita, presentant la peça En Cru; i, en solitari, he estrenat diversos projectes autogestionats a l’espai d’arts sonores experimentals Nvcli.

El meu somni és habilitar un espai a on pogueren conviure diferents disciplines artístiques, remoure un poc l’escena i donar veu a aquelles persones que no la tenim, teixir una xarxa i donar-nos suport entre nosaltres perquè es valore i reconega el treball que fem».

Com gestiones i enllaces la disciplina física amb la disciplina artística, i quina connexió personal mantens amb les dues metodologies?

Sens dubte, el que uneix totes dues disciplines és el cos. Sempre partisc del cos com a eina d’expressió, ja siga com a element que s’activa i evoluciona o com a subjecte passiu retratat; de vegades, fins i tot, com a objecte inert. D’altra banda, treballar el meu cos a nivell físic ajuda a la meua ment a buidar-se per a poder tornar a omplir-se després. És una mena de meditació. També, el treball amb el cércol aeri m’ajuda a integrar el dolor en la meua vida d’una manera sana i conscient.

En els teus treballs amb el cércol ens parles del bucle i l’esperança, què simbolitza per a tu aquesta unió de conceptes?

Seria un intent per trencar amb els relats maniqueistes on se separen el bé del mal, quedant entre ells una distància insalvable. Vull creure en l’infinit renovador i en què hi ha vida més enllà de la mort, per això allò del bucle i l’esperança. L’ombra ve donada per la llum, són companyes i amants, i van succeint-se contínuament.

Parla’ns de les similituds i diferències entre la teua expressió pictòrica personal i la teua expressió a través de la dansa i del cércol aeri.

Generalment, crec que no es diferencien massa. Ara per ara tot s’ha vertebrat entorn d’un mateix eix conceptual: l’absència, el buit, el bucle, les capes, la cerca de l’artifici i de la veritat, l’animalitat, la ironia… Quant a l’execució tècnica, tant en la dansa aèria i la performance com en l’obra pictòrica i plàstica, tot són processos que requereixen de temps, d’estar batallant, de repetició. M’agradaria canviar això i poder evolucionar fins a aconseguir treballar des d’un lloc més amable. Arribar a eixe lloc, crec que és important per a garantir la longevitat de la producció artística. La maduració personal de l’artista és també part de l’obra i la impregna.