Autodefinides #197: Núria Sendra

Lliris Picó ha triat l’editora Núria Sendra (Edicions del Bullent).

«Diuen que es nota el pas de les persones per l’escola quan, en demanar-los que es definisquen, comencen per ordre cronològic (sé que estic citant a algú i, disculpeu, no puc dir ara mateix a qui). És allò de dir primer: “Soc Núria Sendra Marco i vaig nàixer a València l’any 1972”, en lloc de començar per allò que et defineix més, encara que el lloc de naixement no siga realment important, com és el meu cas ja que la València en la qual vaig viure de menuda és el barri Torrefiel, un barri perifèric, per als habitants del qual “anar a València” era anar al centre. Per si no fora poc, a Torrefiel gairebé sols hi dormia fins a l’institut, ja que anava a l’Escola Gavina, l’escola cooperativa que ara és a Picanya i en la qual passava tot el dia. Els caps de setmana i les festes, a més, tornàvem a Pego, el poble de la família paterna que feia que a València em digueren que era pegolina, i a Pego, valenciana. De camí, paràvem a Gandia, ciutat de la mare, on també hi passava temps de vacances i podria sentir-me una mica d’allí també. Pensant-ho bé, què són cent quilòmetres a l’hora de definir la tribu d’origen, avui en dia?

El que sí que és una constant tota la meua vida són els llibres. En un univers en el que l’escola hagués induït a començar per allò que ens defineix hauria començat “Sóc Núria Sendra Marco i he viscut entre llibres més de mig segle”. Llegir ha estat el meu refugi en moltes ocasions. Algunes, fins i tot de les que marquen: per exemple, vaig viure el meu primer avortament entre una clínica i l’alta societat russa, conscient de que aquella era una dissort a la nostra manera.

El meu pare treballava entre llibres abans del meu naixement i, amb la meua mare van crear l’editorial “Edicions del Bullent”, amb el nom del riu que separa les respectives comarques familiars i per dotar de llibres en valencià a xiquets com els seus fills. Que la meua afició de llegir seguirà lligada a mi en la meua professió és una cosa que els dec a ells. La dic sempre a manera de reconeixement, encara que ara mateix ja fa més anys que hi soc dels que van passar abans que jo no hi fos. Així que podeu atribuir-me la majoria de les errades i encerts que s’han fet en nom d’Edicions del Bullent al llarg de quaranta anys de vida de l’editorial.

Dur una editorial menuda que edita bàsicament en una llengua minoritzada, però, no és només llegir i editar llibres que ens encisen. Hi ha moltes altres coses que no es veuen: burocràcies, pressuposts, haver de descartar molts i molts llibres… I fer-ho tot amb dedicació artesana, amb moltes mans que ho fan amb tu, però moltes menys de les que caldrien. Procurar que es coneguen els títols que són tan interessants en un món com l’actual, que premia la concentració que, ineludiblement, porta a la pèrdua de valors i d’identitat.

Edicions del Bullent (o els seus llibres) han rebut diversos reconeixements, com ara el Premi Trajectòria editorial de la Plaça del llibre, i d’altres com el premi Joan Fuster del Bloc Jaume I de L’Alcúdia, el de la crítica de l’institut interuniversitari de Filologia Valenciana, el de la crítica dels escriptors en llengua catalana o els Samaruc dels bibliotecaris, tots en diverses ocasions.

Presentació del Premi Soler i Estruch 2021, «La dona invisible», de Mònica Richart
Foto: Joanjo Puertos

També m’he atrevit a escriure alguna cosa, quasi sempre perquè m’ho han demanat, com ara articles als llibres Enric Valor, el Valor de les paraules (AVL, 2010), Teixir revoltes. El Bloc d’Estudiants Agermanats, 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana, d’Eduard Ramírez Comeig (Publicacions Universitat de València, 2013), Nosaltres les Fusterianes (Ed. 3i4, 2017), també el poema infantil “Cançó de les pirates”, inclòs al llibre-disc El pirata Pataxula en… El tresor del monstre. O el conte Somriures amb Llorenç, un àlbum il·lustrat per Mai Jiménez, amb cançons del cor de l’Escola Gavina.

Sent que el que em defineix professionalment, tanmateix, no és aquesta faceta, sinó la d’haver fet de comare amb les seues autores i els seus autors en el naixement de tants i tants llibres. I personalment, no soc gens original: jo no seria sense la meua parella i els meus fills, la família que tant m’estime i les persones boniques que en un moment o altre han fet camí amb mi».

Ets una editora de vocació, de formació o de tradició (familiar)?

La feina d’editora (almenys la d’una petita editorial) demana un nivell d’implicació alt, i així duc més de vint-i-cinc anys. Fa una generació una tradició familiar? No ho crec. Ara, és vocacional? El cert és que no tinc manera de saber si hi havia en mi una inclinació natural a fer d’editora, jo diria que tampoc. Però sí que sé que vaig triar la carrera d’Econòmiques indubtablement sense massa afinitat, i vaig haver de parar un any per poder acabar-la. Per tant, tot i que el d’editora és un vestit heretat, crec que m’hi he sentit prou còmoda amb ell com per dur-lo durant dècades.

El llibre/ la literatura: motor cultural i econòmic imprescindible o objecte de culte? És una inversió a fons perdut?

M’agrada la idea de l’objecte de culte d’entre totes les que m’has proposat. Al meu parer, és molt millor retre culte a la literatura que a una religió, ens ajudarà a créixer trobar aquells llibres que semblen escrits per a nosaltres, que ens permeten empatitzar amb els altres, llegir vides diverses. Sí que és també un motor cultural i econòmic, i també una inversió, però mai a fons perdut.

D’escriptora a editora: som visibles les dones en la literatura o encara ens queda molt camí a fer? Quins consells ens donaries?

Ens queda molt de camí per visibilitzar el talent de les dones en la literatura. Com que venim de situacions tan precàries ens pot semblar que hem avançat molt, perquè ara hi ha molts llibres d’escriptores i la major part dels lectors són dones, però no ens trobem en una situació d’igualtat. Per no allargar-me, com a consell a les escriptores els diria: no et pots permetre el luxe de la modèstia, reivindica’t, que sempre hi ha algú disposat a rebaixar uns punts el que has aconseguit.