Una flor tras otra salpica la profundidad del verde

Teatro Círculo acollirà, del 10 al 13 de juny, l’estrena absoluta de l’obra ‘Una flor tras otra salpica la profundidad del verde’, escrita i interpretada per Paula Elena.

«Aquesta peça naix de la necessitat de destruir els fonaments de la casa per a proposar un nou món on les flors siguen les nostres aliades. Per a això, fa falta un pla: una florista rellisca cap a la mort desitjant cremar el jou, un món. Llavors floreixen les aliades, brolla el gesmiler».

A escena, exclusivament Paula Elena, qui ha escrit aquest «camí de crueltats que transita cap a una estranya bretxa de bellesa, que ens deixa una fi última esguitada de flors, portant al cos cap a l’extrem de la desesperació i totes les fórmules d’allò despietat».

El simbolisme floral transcendeix els codis verbals o botànics. És aquest un exercici de valentia que queda reflectit en un text ple de complexitat i bellesa. Elevant la paraula interior, il·luminada, la florista articula un parlament en polifonia amb l’espai sonor i l’exploració corporal de diferents violències i últim abisme.

Podríem parlar d’una cerca espiritual, un viatge intern que ja es trobava latent en la creadora, però es va concretar amb la seua experiència propera a la mort en 2014 (publicada en el llibre ‘Box 1: historia de un corazón que sembró una galaxia en un cuerpo eléctrico’). Tractant d’evocar l’inefable i d’acostar al públic a aquesta experiència, es realitza en la proposta una immersió cap a diferents tradicions místiques amb al·lusions a algunes obres, des de “Las moradas” de Santa Teresa, passant per Arthur Rimbaud, Alejandra Pizarnik, Clara Janés o Leopoldo María Panero.

L’autora i intèrpret ens presenta un trànsit, una recerca, les flors com a unitat de mesura de l’alba, com a boca del cant litúrgic. Enfrontant-se als fantasmes de la seua pròpia línia biogràfica en la qual subjau la unitat oculta. Les nombroses referències florals aborden la unió amb l’altre (siga l’altre un jo líric o una fi de món a què enfrontar-se), marcat per un avís de pluja durant tot el recorregut d’aquesta proposta que ens insinua el llindar entre dues realitats (i que alhora conformen una sola). El significat total de la simbologia de l’aigua en aquesta peça escènica només es descobreix en relació amb altres símbols que constitueixen un autèntic sistema.

Junt amb Paula Elena, completant l’equip: Col·lectiu PenJa’m (espai sonor), Noe Arcos (responsable de moviment), Jrisa Lialia (disseny d’il·luminació), Teresa Juan (vestuari) i Cristina Bonora (disseny gràfic).